Fonds RAMIB - Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Broggi Vallés, Moisés Bujosa Homar, Francesc Calatrava Paramo, Luis Carreras Roca, Manuel Castroviejo y Briones, Ramón Cid Rafael, Felipe Cortada Macías, José María Cortés Bordoy, Javier Darder, Emili Dausset, Jean Diaz de Beunza, Faustino Escalas Real, Jaime Esplugues Requena, Juan Fiol Sala, Miguel Fusté González, Bartolomé Fuster de Carulla, Valentín Gallart Monés, Francisco Gil Vernet, José Mª Gil Xamena, Juan Jiménez Díaz, Carlos González Giralda, Ruperto Grases Freixades, Fèlix Grisolía, Santiago Gutiérrez de la Peña, Javier Heredia Garcia, Carlos Dante Ibáñez Juvé, Jorge Jordá López, Eduardo Ley Gracia, Adolfo Llopis Faner, Blai López Piñero, José Mª Luelmo Román, Santiago Manera Rovira, Juan Massons Esplugas, José María Medina Martí, Francisco Mestre Mestre, Bartolomé Montis Suau, Antonio Montserrat Quintana, Miguel Munar Ques, Miquel Nubiola Espinós, Pedro Ochoa de Albornoz, Severo Oliver Capó, Gabriel Pallarés Ferreres, Lucio Palma Rodríguez, Fermín Pedro Pons, Agustín de la Peña Pineda, Emilio Pifarré Sanahuja, Enrique Piulachs Oliva, Pedro Porcel Zanoguera, José Puig-Sureda, Juan Puigvert Gorro, Antonio
Results 1 to 50 of 71 Show all

Identity area

Reference code

ES AHRAMIB RAMIB

Title

Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Date(s)

  • 1811 - ? (Accumulation)

Level of description

Fonds

Extent and medium

El fons ocupa 2 armaris metàl·lics. En trobar-se actualment en fase d'ordenació i catalogació, encara no es coneix el volum exacte de la documentació. Està constitut majoritariament per paper ¨manuscrit i per paper imprès.

Context area

Name of creator

Administrative history

La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII. És la corporació científica més antiga de les Illes Balears.

Com a institució científica mèdica ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins els nostres dies. L’any 1999 va passar a ser denominada, segons acord pres en sessió de govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i l’àmbit de la seva competència compren tot el territori de les Illes Balears. Té els objectius següents: 1) Potenciar el coneixement de les ciències de la salut entre els facultatius professionals de la salut en especial i la ciutadania en general; 2) Traslladar a la societat els avanços biomèdics; 3) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Les raons que justificaren la creació de la Academia Médico Práctica de Mallorca van ser, en primer lloc, les mateixes que expliquen la fundació de les acadèmies científiques a tot Europa a partir del segle XVII, quan el declivi de les universitats va convertir les acadèmies en el fòrum idoni per presentar les noves hipòtesis, per a discutir-les públicament i per aprovar-les segons els moderns criteris científics. La segona raó va ésser el creixent prestigi dels cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents: els metges van veure en les acadèmies l’ocasió de dur a cap un treball de renovació intel·lectual del seu ofici. El tercer factor, per ventura el més important, va ésser l’afany i la constància que la Real Sociedad de Amigos del País del Reino de Mallorca va aplicar en crear una institució que servís als metges per contrastar els seus coneixements, per donar a conèixer els principals problemes sanitaris i per proposar als poders públics les solucions més adients.

Així, el rector de la Universitat, a instàncies de la Real Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, va dirigir el 1786 a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una acadèmia mèdica. La proposta va aconseguir una ràpida i massiva adhesió. Dos anys després, l’11 de desembre de 1788, el rei Carles III signava la Reial Cèdula fundacional de l’Acadèmia.

Per part seva, els orígens de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, successora de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, coincideixen amb la reorganització mèdica que va intentar el metge liberal Pere Castelló quan Francisco Tadeo Calomarde ocupava el Ministeri de gràcia i justícia. El 1827 s’havia creat la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d’agost de 1830 es va dividir el Regne en diversos districtes. En cada un d’ells va establir-se una acadèmia de medicina i cirurgia, sota la dependència de la Junta superior ja esmentada. Varen sorgir així les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Saragossa i Palma de Mallorca.

Al llarg dels anys la Reial Acadèmia s’ha mantingut en contacte amb la realitat científica de la societat illenca, acollint debats científics i donant a conèixer els successius progressos i novetats mèdics i quirúrgics. La seva acció va ésser fonamental per a la formació, el 1882, del Colegio Médico Farmacèutico. Aquesta corporació científica, amb la participació activa dels acadèmics de la Reial Acadèmia, va crear la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria (1885-1912), sens dubte la publicació de més nivell de les editades a Balears i una de les millors de l’Espanya del seu temps.

Molts dels professionals de més prestigi de la sanitat balear dels darrers 180 anys han ocupat plaça com acadèmics. És el cas de Mateu J.B. Orfila, Fernando Weyler Laviña, Bernat Riera Alemany o Emili Darder Cànaves.

La corporació és acadèmia associada a l’Institut d’Espanya. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents".

El 1994 va ésser transferida del Ministerio de Educación y Ciencia a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, tot i que els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució. L’any 2013 va ésser assignada a la Conselleria de Presidència, amb el propòsit d'assegurar el suport institucional necessari per afavorir l'estabilitat, la independència i la projecció de l'Acadèmia.

La Reial Acadèmia custodia un notable arxiu històric, que amplia amb regularitat amb adquisicions documentals d’interès mèdic, convoca anualment diversos premis d’investigació en ciències de la salut i, des de 1986, edita la revista científica Medicina Balear, amb periodicitat quadrimestral.

Els vigents estatuts, aprovats en sessió extraordinària de 19 de juny de 2001, van ésser publicats en el BOIB nº125 de 18 d’octubre de 2001.

Anualment la secretaria general elabora la memòria del curs acadèmic. La Reial Acadèmia té en vigor diversos convenis subscrits amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries.

El 2013 la revista científica académica Medicina Balear va ésser incorporada a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. En pocs mesos ha passat a ser la publicació científica balear líder en descàrregues. Igualment, la Reial Acadèmia va acordar amb la Universitat de les Illes Balears la impartició d’activitats formatives dels programes de doctorat en medicina, que han començat el curs acadèmic 2015.

Al llarg de l’any acadèmic la corporació, conscient del seu paper com a entitat generadora de coneixement, celebra sessions científiques, organitza cursos i taules rodones, du a terme presentacions de llibres i gestiona diverses activitats docents, amb l’objectiu de contribuir a la transferència del coneixement científic a la societat.

Entre els propòsits actuals de la institució acadèmica destaca la voluntat d’aprofundir en la col·laboració amb la Universitat i amb altres institucions representatives, promoure un programa d’activitats científiques coherent i obert a les col·laboracions externes, augmentar el nivell i impacte de la revista científica Medicina Balear, avançar en la catalogació del fons arxivístic de la Reial Acadèmia i millorar els canals de comunicació social.

Archival history

Acumula la documentació generada per l'activitat de la institució des de la fundació de la "Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca", fundada el 1831. Fins a l'actualitat ara sota el nom de Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.Així com documentació anterior a la creació procedent de les Juntes de Sanitat.

Immediate source of acquisition or transfer

Content and structure area

Scope and content

Accruals

System of arrangement

Conditions of access and use area

Conditions governing access

Conditions governing reproduction

Language of material

Script of material

Language and script notes

Physical characteristics and technical requirements

Finding aids

Allied materials area

Existence and location of originals

Existence and location of copies

Related units of description

Related descriptions

Publication note

La construcción de la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX
Canaleta-Safont, Maria Eva; 2013 . [http://www.tdx.cat/handle/10803/112127]

Publication note

El trienni liberal a Mallorca, 1820-1823
Valenciano i López, Valentí; 2012. [http://www.tdx.cat/handle/10803/83936]

Publication note

La pesta de 1820 a Son Servera, Artà i Capdepera.
Sureda Trujillo, Joana, 1993. [https://encore.uib.es/iii/encore/record/C__Rb1108565]

Publication note

Historia de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca / tesis presentada por Juana Sureda Trujillo ; dirigida por Manuel Carreras Roca. 1978 (mecanoscrit fotocopia) [https://cataleg.ub.edu/record=b1099717~S1*cat]

Publication note

La política sanitaria en la primera mitad del siglo XIX 1800-1850.
Salas Vives, Pere. Revista de Demografía Histórica XX, II, 2002; pp 53-97 [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=643770]

Publication note

La Fiebre Amarilla de 1821 en Palma.
Moll Blanes, Isabel; 1993. Homenatge a Antoni Mut Calafell, arxiver - p. 153-174. [https://encore.uib.es/iii/encore/record/C__Rb1201926]

Publication note

Població, terra i propietat a la comarca de Llevant de Mallorca : (segles XVII/XIX-XX) : municipis d'Artà, Capdepera i Son Servera /
Alzina i Mestre, Jaume [https://encore.uib.es/iii/encore/record/C__Rb1076414]

Notes area

Alternative identifier(s)

Access points

Subject access points

Place access points

Genre access points

Description control area

Institution identifier

Rules and/or conventions used

Status

Level of detail

Dates of creation revision deletion

Language(s)

Script(s)

Sources

Digital object (Master) rights area

Digital object (Reference) rights area

Digital object (Thumbnail) rights area

Accession area

Related subjects

Related people and organizations

Related genres

Related places