Item 001 - Informe del jurat

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AHRAMIB RAMIB-PRE-PJF-001

Títol

Informe del jurat

Data(es)

  • 1993-11-30 (Creation)

Nivell de descripció

Item

Volum i suport

2 fulls mecanoscrits. 3 còpies

Àrea de context

Nom del productor

Història administrativa

La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII. És la corporació científica més antiga de les Illes Balears.

Com a institució científica mèdica ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins els nostres dies. L’any 1999 va passar a ser denominada, segons acord pres en sessió de govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i l’àmbit de la seva competència compren tot el territori de les Illes Balears. Té els objectius següents: 1) Potenciar el coneixement de les ciències de la salut entre els facultatius professionals de la salut en especial i la ciutadania en general; 2) Traslladar a la societat els avanços biomèdics; 3) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Les raons que justificaren la creació de la Academia Médico Práctica de Mallorca van ser, en primer lloc, les mateixes que expliquen la fundació de les acadèmies científiques a tot Europa a partir del segle XVII, quan el declivi de les universitats va convertir les acadèmies en el fòrum idoni per presentar les noves hipòtesis, per a discutir-les públicament i per aprovar-les segons els moderns criteris científics. La segona raó va ésser el creixent prestigi dels cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents: els metges van veure en les acadèmies l’ocasió de dur a cap un treball de renovació intel·lectual del seu ofici. El tercer factor, per ventura el més important, va ésser l’afany i la constància que la Real Sociedad de Amigos del País del Reino de Mallorca va aplicar en crear una institució que servís als metges per contrastar els seus coneixements, per donar a conèixer els principals problemes sanitaris i per proposar als poders públics les solucions més adients.

Així, el rector de la Universitat, a instàncies de la Real Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, va dirigir el 1786 a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una acadèmia mèdica. La proposta va aconseguir una ràpida i massiva adhesió. Dos anys després, l’11 de desembre de 1788, el rei Carles III signava la Reial Cèdula fundacional de l’Acadèmia.

Per part seva, els orígens de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, successora de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, coincideixen amb la reorganització mèdica que va intentar el metge liberal Pere Castelló quan Francisco Tadeo Calomarde ocupava el Ministeri de gràcia i justícia. El 1827 s’havia creat la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d’agost de 1830 es va dividir el Regne en diversos districtes. En cada un d’ells va establir-se una acadèmia de medicina i cirurgia, sota la dependència de la Junta superior ja esmentada. Varen sorgir així les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Saragossa i Palma de Mallorca.

Al llarg dels anys la Reial Acadèmia s’ha mantingut en contacte amb la realitat científica de la societat illenca, acollint debats científics i donant a conèixer els successius progressos i novetats mèdics i quirúrgics. La seva acció va ésser fonamental per a la formació, el 1882, del Colegio Médico Farmacèutico. Aquesta corporació científica, amb la participació activa dels acadèmics de la Reial Acadèmia, va crear la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria (1885-1912), sens dubte la publicació de més nivell de les editades a Balears i una de les millors de l’Espanya del seu temps.

Molts dels professionals de més prestigi de la sanitat balear dels darrers 180 anys han ocupat plaça com acadèmics. És el cas de Mateu J.B. Orfila, Fernando Weyler Laviña, Bernat Riera Alemany o Emili Darder Cànaves.

La corporació és acadèmia associada a l’Institut d’Espanya. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents".

El 1994 va ésser transferida del Ministerio de Educación y Ciencia a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, tot i que els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució. L’any 2013 va ésser assignada a la Conselleria de Presidència, amb el propòsit d'assegurar el suport institucional necessari per afavorir l'estabilitat, la independència i la projecció de l'Acadèmia.

La Reial Acadèmia custodia un notable arxiu històric, que amplia amb regularitat amb adquisicions documentals d’interès mèdic, convoca anualment diversos premis d’investigació en ciències de la salut i, des de 1986, edita la revista científica Medicina Balear, amb periodicitat quadrimestral.

Els vigents estatuts, aprovats en sessió extraordinària de 19 de juny de 2001, van ésser publicats en el BOIB nº125 de 18 d’octubre de 2001.

Anualment la secretaria general elabora la memòria del curs acadèmic. La Reial Acadèmia té en vigor diversos convenis subscrits amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries.

El 2013 la revista científica académica Medicina Balear va ésser incorporada a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. En pocs mesos ha passat a ser la publicació científica balear líder en descàrregues. Igualment, la Reial Acadèmia va acordar amb la Universitat de les Illes Balears la impartició d’activitats formatives dels programes de doctorat en medicina, que han començat el curs acadèmic 2015.

Al llarg de l’any acadèmic la corporació, conscient del seu paper com a entitat generadora de coneixement, celebra sessions científiques, organitza cursos i taules rodones, du a terme presentacions de llibres i gestiona diverses activitats docents, amb l’objectiu de contribuir a la transferència del coneixement científic a la societat.

Entre els propòsits actuals de la institució acadèmica destaca la voluntat d’aprofundir en la col·laboració amb la Universitat i amb altres institucions representatives, promoure un programa d’activitats científiques coherent i obert a les col·laboracions externes, augmentar el nivell i impacte de la revista científica Medicina Balear, avançar en la catalogació del fons arxivístic de la Reial Acadèmia i millorar els canals de comunicació social.

Nom del productor

(1914-2008)

Història biogràfica

va néixer a Felanitx (Mallorca) l'any 1914. Era doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Central de Madrid i s'especialitzà en odontologia. Va ser director de l'Hospital Provincial de Palma des de l'any 1975 fins a l'any 1981. També fou president de l'Il·lustre Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estoatòlegs de Balears des de l'any 1984 fins a l'any 1988. Després va publicar diversos estudis sobre ondontologia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Forteza_i_Forteza

Nom del productor

(1921-2006)

Història biogràfica

Nacido en Madrid en enero de 1921, cursó la primera
enseñanza en el Colegio Eduardo Benot, del
que era director su padre. Estudió el bachillerato en
los institutos San Isidro, Velázquez y Cardenal
Cisneros. Durante la Guerra civil, en el verano de
1936, su padre le envió junto a otros niños expedicionarios

  • hijos de maestros- a Francia, estancia que

se prolongó hasta acabar la guerra.
El retorno a España dio paso a la ilusión por ser médico
y de la Armada “para poder surcar mares exóticos”. Tras
licenciarse en la facultad madrileña de San Carlos (1945)
ingresó en el Cuerpo de Sanidad de la Armada, en 1946.
Al año siguiente embarcó como médico del minador
Marte (1947-49), del que pasó al buque escuela Juan S.
de Elcano (1949-52). Al desembarcar fue nombrado
médico del Colegio de Huérfanos de la Armada de
Madrid, el “Cha”, donde vivió un largo y fascinante
encuentro con el príncipe Juan Carlos de Borbón, recién
llegado a la capital. Siguieron tres fructíferos cursos en el
Hospital militar de Carabanchel (1955-58) para especializarse
en cirugía y traumatología y sus destinos en la
Clínica naval de Baleares (1958-64), Destacamento
Naval de Sóller (1965-66) y en la Escuela naval de Marín
(1967). En 1962 se había doctorado en Madrid con la
tesis “La medicina medieval en Mallorca”
En Mallorca desarrolló una fecunda labor como cirujano-traumatólogo
de la Seguridad Social, de las mutuas
laborales y del Instituto Social de la Marina, que compaginó
con la dirección de cursos monográficos del doctorado
entre 1974 y 1985.
Con el discurso “La medicina en Mallorca a finales del
siglo XVIII” ingresó en 1973 en la Real Academia de
Medicina de Palma de Mallorca, de la que fue presidente
entre 1978 y 1986. En ésta institución llevó a cabo una
relevante labor social como conferenciante y divulgador
de la historia de la medicina balear y como director
(1992-2002) de la revista Medicina Balear.
Su afición por los estudios históricos le llevó a publicar
artículos, pronunciar conferencias y dictar cursos de historia
de la medicina. Destacó por sus trabajos de divulgación
médica y sus ensayos literarios. Es autor de
“Historia de la medicina en Mallorca” (tres tomos 1981,
1984, 1986), “La medicina antigua en Mallorca” (1972)
además de “Encanto y congoja de Mallorca” (1967),
“Camilo José Cela y la medicina” (1974), “Nuevos ensayos
sobre Camilo José Cela y la medicina” (1976),
“Celiá. Maestros actuales de la pintura” (1980), “Vivir en
Mallorca” (1990), “Silva de las sanguijuelas” (1996),
entre otras obras.
http://www.medicinabalear.org/pdfs/Vol21n1.pdf

Nom del productor

(1913-2005)

Història biogràfica

Nacido en Zamora el
26 de noviembre de 1913,
después de superar el bachillerato
con brillantez, cursó la
formación universitaria en Madrid, donde obtuvo el título
de licenciado en medicina en 1941. Prontamente
ingresó, por oposición, como oficial médico de sanidad
del Ejército del Aire (1941). Sintió la vocación de la
oftalmología y, para una mejor formación, ejerció
durante tres años como médico interino en la prestigiosa
clínica barcelonesa del profesor Barraquen
En 1950, como un fruto más de su trabajo investigador
presentó en la Universidad central madrileña su tesis
doctoral, que recibió la calificación de sobresaliente.
Ejerció la oftalmología en la ciudad de Olot hasta 1954,
año en que por oposición ganó la plaza de jefe de oftalmología
del Hospital Provincial de Baleares. Trasladó
su residencia a la capital balear, donde se inscribió como
colegiado el 15 de julio de 1955, con el n° 963.
Compatibilizó el ejercicio profesional en el Hospital
Provincial con el de jefe de oftalmología de la Clínica
Virgen de Lluc (1968) y sus servicios en el Ejército del
Aire.
Elegido académico de número de la Real Academia
de Medicina en 1973, ingresó el 16 de abril de 1974 con
el discurso titulado Tratamiento profiláctico del desprendimiento
de retina idiopático, excelente trabajo de
madura elaboración sólo asequible a la reconocida personalidad oftalmológica del recipiendario.
En la docta institución pronunció el discurso inaugural
de curso, el 23 de enero de 1986, que versó sobre
Avances habidos en el campo oftalmológico en los últimos
treinta y cinco años, donde analizó las mejoras en
la prevención, los avances en la corrección óptica (lentillas
intraoculares), los perfeccionamientos terapéuticos
(fotocoagulación) y los progresos diagnósticos (angiofluoresceingrafia
y TAC).
En 1996, después de veintiséis años de apreciada
labor en la sección de cirugía, a petición propia pasó de
académico numerario a la condición de honorario.
Siguiendo su devenir personal es de destacar que el
Dr. Santiago Luelmo desempeñó con notable acierto el
cargo de secretario general del Colegio Oficial de
Médicos de las Baleares durante el fecundo mandato del
admirado presidente José M a
del Valle Fité, entre 1963
y 1976, etapa corporativa en la que una dinámica junta
directiva formada por médicos cuyos nombres deberían
figurar escritos con letras de oro, tales como Juan
Bauza, Gerardo Bonet, Gabriel Sampol, Juan Manera,
Luis Juncosa, Joaquín Torrabella, Bartolomé Mestre,
Juan Gil, Jaime Cifre etc, cristalizó el anhelo corporativo
de contar con una sede en propiedad al adquirir el
actual local social del Paseo Mallorca, de Palma (1965),
el edificio de la plaza de san Francisco, de Mahón
(1971) y el piso de la calle Bartolomé Vicente, 34, de
Ibiza.
http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/medicinaBalear/import/2005_v20_n1/Medicina_Balear_2005v20n1_p006.pdf

Nom del productor

Història biogràfica

Nom del productor

Història biogràfica

Història arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Ingressos

Sistema d'organització

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Idioma del material

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Generar punts d'accés

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Related genres

Llocs relacionats

Unitat d'emmagatzematge

  • Capsa: AHRAMIB_capsa_112