- ES 7040 AHUIB FVRB-PM-PMCB-PMCB075
- Item
- [1950]
Vista parcial del passeig Marítim i del port de Palma. presidits pel castell de Bellver emboirat.
Rotger Buïls, Vicenç
7649 results with digital objects Show results with digital objects
Vista parcial del passeig Marítim i del port de Palma. presidits pel castell de Bellver emboirat.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i el Castell de Bellver
Vista del passeig Marítim i el castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i el Castell de Bellver
Vista del passeig Marítim i el castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim. el port de Palma i el castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i el Castell de Bellver
Vista del passeig Marítim i el castell de Bellver.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i el Castell de Bellver
Vista del passeig Marítim i el castell de Bellver. En primer pla podem veure els molins del Jonquet.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del passeig Marítim
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim i la Seu. Vista parcial
Vista parcial del passeig Marítim i de la Seu, amb el port de Palma en primer pla.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista parcial del passeig Marítim i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista parcial passeig Marítim amb el port de Palma i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Detall del port de Palma, amb el passeig Marítim i la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
La Seu, el Port i el Passeig Marítim
Vista general del port de Palma, del passeig Marítim i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista detalll del passeig Marítim.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista general del passeig Marítim i la Seu al fons.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de l'exterior de la plaça de toros de Palma.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista del pont de l'hotel Mediterraneo que curiosament travessa el passeig Marítim.
Rotger Buïls, Vicenç
Hotel Príncipe Alfonso, situat al carrer de Joan Miró (Palma).
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la plaça Gomila, situada al barri del Terreno de Palma. En aquella època era una de les zones d'oci nocturn més actives i de moda de totes les Balears.
Rotger Buïls, Vicenç
El Passeig Marítim, el Castell de Bellver i el Terreno
Vista del castell de Bellver, el passeig Marítim i a l'esquerra el Terreno.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la piscina de l'hotel Victoria i de la façana principal.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral des del palau de l'Almudaina
Vista de part de la facçana principal de la Seu des del pati interior del palau de l'Almudaina.
Rotger Buïls, Vicenç
La Catedral i el palau de l'Almudaina
Vista del palau de l'Almudaina i de la Seu.
Rotger Buïls, Vicenç
Vista de la Catedral, vista parcial de Palma
Rotger Buïls, Vicenç
Grup de nins al pati de la Congregació de sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat d'un grup de nins que formaren part de la construcció de la Casa d'Exercicis de Sa Congregació de Sa Pobla. Les obres s'iniciaren el 21 de juliol de 1919 i fou inaugurada el 23 d'abril de 1922.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de tres caçadors, paisatge de muntanya.
Construcció de la Casa d'Exercicis, Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat d'un grup d'obrers (19 obrers, adults i nins) durant la construcció del soterrani de la Casa d'Exercicis de Sa Congregació. Sa Pobla 1919-22
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Parella de pagesos, home i dona, vestits de nou, posant.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Tres joves a taula, a un moment d'esbarjo. Retrat d'un grup d'amics.
Reproducció de cartell amb la Verge Maria i Sant Joan Baptista
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Reproducció d'un cartell, on es veu l'aparició de la Verge Maria a Sant Joan Baptista de la Salle
Construcció de la cova de la Mare de Déu de Lourdes a Sa Congregació, Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Imatge de la cova artificial de la Mare de Déu de Lourdes, construïda l'any 1918 al pati de Sa Congregació de Sant Lluís de Sa Pobla i avui desapareguda.
El bisbe Campins en el 25è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Lluc
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva en què s'observa un moment de l'acte religiós del bisbe Campins durant el 25è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Lluc que va tenir lloc el 10 d'agost de 1908
Inauguració el dia de la Immaculada [8 de desembre] de la Seu
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de l'interior de la Seu
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es pot veure passeig del Born el 1904, segons s'indica a la vorera de la diapositiva. Suposam que la vista està feta des de l'actual plaça de la Reina, ja que al fons es veuen l'obelisc de la plaça de les Tortugues i les muntanyes.
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es pot veure el port de Palma. La Seu al fons i els vaixells al moll. Més que el port de Palma podríem dir que és una vista de la façana marítima de Palma.
Port de Palma [vaixells a vela i vapor]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es pot veure un vaixell a vela i vapor al port de Palma en primer pla.
Port de Palma [drassanes i barques a vela]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es poden veure barques a vela (en primer pla) i vaixells a les drassanes del port de Palma.
Menjador [refectori] del convent de Santa Clara [de Palma]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on es pot veure el menjador o refectori del convent de Santa Clara de Palma.
Podeu veure una descripció de les monges actuals i una fotografia a
http://www.colsant.quijost.com/10cl/01mo/05_01.php
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a
http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a
http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on podem veure l'antic cambril del santuari de Lluc.
Més informació a
http://www.mallorcaweb.com/reportatges/monestirs-i-santuaris/santuari-de-lluc/1/#inicicont
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva on podem veure feligresos sortint de l'església de Sant Llorenç.
Protesta per l'assassinat de Canalejas
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva d'una manifestació a Palma per la mort en un atemptat a Madrid de Canalejas (1912).
José Canalejas Méndez (1854-1912). Polític espanyol que a l'hora de la seva mort per atemptat a la Puerta del Sol de Madrid era president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol pel Partit Liberal. Havia ostentat càrrecs diversos a l'administració de l'estat. El 1910 va ser nomenat Cap de govern després de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), així com per la caiguda d'Antoni Maura i Montaner. Durant el seu mandat va establir el servei militar obligatori i va limitar l'establiment a l'Estat espanyol d'ordres religioses.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_contra_Jos%C3%A9_Canalejas
Podeu veure un curtmetratge de l'època ons es representa l'atemptat i es veu la gran consternació que produí la seva mort a través de grans manifestacions populars. http://www.youtube.com/watch?v=9mq8XCooL5k
Hem pogut determinar aquestes dates i fets gràcies a la nota apareguda a l'"ABC" del 18-11-1912, pàg. 10 a l'article "Duelos y homenajes" http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1912/11/18/010.html
Enderrocament de les murades [de Palma]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma.
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Enderrocament de les murades [de Palma]. Església dels Caputxins
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva en que és veu una zona d'esbucament de les murades de Palma. Segons Jeroni Juan és la zona de l'església dels Caputxins
La situació higiènica i l'increment de població a finals del segle XIX motivaren que es plantejàs la necessitat de realitzar un nou planejament de la ciutat de Palma, que comportaria l'enderrocament de les murades. Un dels primers que començà a remoure l'assumpte fou Eusebi Estada, que proposava la creació d'un nou eixample.
La tramitació formal per esbucar les murades s'iniciaren el 1878. El 1879 l' ajuntament n'autoritzà l'enderrocament, però el govern no promulgà la llei que ho permetia fins el 1895. Segons aquesta llei, es podien esbucar les murades de la part de terra, des del baluard del Puig de sant Pere, fins al del Príncep. Els terrenys passaven a ser municipals.
El 1897 es convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que fou guanyat per l'eivissenc Bernat Calvet
El 10 d'agost de 1902 començà l'enderrocament de les murades de Palma; aquest fet fou la culminació d'una lluita iniciada més de 30 anys enrere per urbanistes, professionals de la salut i pedagogs mallorquins. Aquest nou projecte de ciutat durà fins gairebé els anys 30.
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
El cor des de l'altar major abans de la reforma [de la Seu]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic presbiteri.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva que ens mostra un plànol de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. Es pot dir que la Seu és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.
http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD
Juan Tous, Jeroni
Les restes de Jaume III pel carrer "Conquistador"
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva en què s'observa com les restes es traslladen pels carrers de Palma rumb a la Seu.
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 – Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349). Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II i d'Isabel de Sabran. Als nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat és creà el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya. El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.
Les restes de Jaume III estaven enterrades a l'església metropolitana de València i segons decret del 2 de desembre de 1904 se n'ordena el trasllat a la Seu de Palma, més concretament a la capella de la Trinitat, on s'havien d'enterrar juntament amb les de Jaume II, fins que l'any 1947 es varen estrenar els seus mausoleus
La infanta [Isabel de Borbó] amb el batle. 1913
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913)
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Arribada de la infanta Isabel [de Borbó]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Una gentada al moll espera la infanta.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
[La infanta Isabel de Borbó a Capitania]
Part of Fons fotogràfic Jeroni Juan Tous
Diapositiva sobre la visita de la infanta Isabel de Borbó (1913).
Visita de la infanta a Capitania.
El juliol de 1913 visità Mallorca Isabel de Borbó i Borbó, on desembarcà del vapor Jaume I al port de Palma, i realitzà diverses visites a localitats mallorquines: Pollença, Lluc... També realitzà una visita a Menorca, amb sortida des d'Alcúdia fins a Ciutadella on començà el seu recorregut per l'illa.
Oratori de Sant Miquel, Campanet
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l'oratori de Sant Miquel de Campanet.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de la plaça Major de Sa Pobla. Fotografia anterior a 1910.
Imatge de la Mare de Déu de l'Encontre, sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Imatge de la Mare de Déu de l'Encontre, coneguda també com La Dolorosa i de Pasqua de l’església de Sant Antoni Abat de Sa Pobla.
Interior del seminari de Sant Pere, Palma
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista d'una palmera i part del terrat del Seminari de Sant Pere de Palma.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista d'una casa de possessió.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de gent pel camí del cementeri cap a Crestatx amb motiu de la celebració de l’anomena’t dia de Pancaritat, festejat el dimarts després de Pasqua. Any aprox.1924.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat de cos sencer, sobre una cadira.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Pont de ferro.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat de dona de cos sencer.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Paisatge i romeria.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de gent en direcció a Crestatx pel camí del cementiri amb motiu de la celebració de l’anomena’t dia de Pancaritat, festejat el dimarts després de Pasqua. Any aprox.1924.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat de dos capellans.
Capella de la Immaculada, església de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de la capella de la Immaculada de l'església de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, realitzada a finals del segle XVIII. Presenta un retaule d’un sol cos amb fornícula central, que conté la talla policromada de la Immaculada, tres carrers i àtic.
Capella de la Immaculada, església de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de la capella de la Immaculada de l'església de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, realitzada a finals del segle XVIII. Presenta un retaule d’un sol cos amb fornícula central, que conté la talla policromada de la Immaculada, tres carrers i àtic.
Altar Major de l'oratori de Crestatx, Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de l’altar Major de l’oratori de Crestatx a Sa Pobla amb el retaule de Santa Margalida, construït entre 1673-74 per l’escultor Guillem Torres i pel pintor Miquel Company.
Cova de la Mare de Déu de Lourdes, Crestatx
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Cova de la Mare de Déu de Lourdes de l'oratori de Crestatx a Sa Pobla, inaugurada l’any 1909.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Dues persones, un home i un capellà, en un paisatge.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Dues persones i l’escultura d’un àngel vora una creu monumental. Podria tractar-se de la creu d’en Gual ubicada a prop de la font de Crestatx i restaurada en 1921.
Tresor de l'església de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Distints objectes litúrgics que conformen el tresor de l'església de Sa Pobla.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retaule del convent de les monges franciscanes de Sa Pobla, ubicat al carrer Lluc.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de la nau de l' esglèsia, amb el retaule major. Podria tractar-se de l'església de Sant Marçal.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Il·luminació amb bombetes a una estàtua de la Verge.
Capella de la Mare de Déu dels Dolors, cementiri de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Interior de la Capella de la Mare de Déu dels Dolors del cementeri de Sa Pobla, construïda en recordança de Maria Dolors Mas, qui va cedir els terrenys per fer el cementeri en 1821.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat de grup d'escolars en el camp.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista del poble de Sa Pobla. Fotografia anterior a 1929.
Grup de nins a la Font Coberta de Lluc
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de nins a la Font Coberta de Lluc.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de nins en el camp.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista d'una carretera creuada per un pont.
Multitud a l'oratori de Crestatx, Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Congregació de gent a la porta de l'oratori de Crestatx. Sa Pobla.
Home i gos davant l'Oratori de Crestatx
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Home i gos davant la porta de l'Oratori de Crestatx.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Reproducció d'una estampa religiosa. Mateixa imatge que C54/05.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat d'una dona pagesa.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de gent en un interior, dinar sobre la taula.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Vista de la plaça Major de Sa Pobla. Fotografia anterior a 1910.
Pati de Sa Congregació, sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de nins desmotant una teulada al pati de Sa Congregació de Sant Lluís de Sa Pobla. En primer plànol un joc per a nins conegut popularment com a filucio . Fotografia anterior a 1918.
Plànol de Sa Congregació, Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Reproducció d’un plànol de Sa Congregació de Sa Pobla.
Obres de la Casa d'Exercicis, Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Grup de gent enmig de les obres de construcció de la Casa d'Exercicis de Sa Congregació de Sa Pobla. Any 1919.
Casa d'Exercicis de Lieja, Bèlgica
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Reproducció de la Casa d'Exercicis de Lieja, Bèlgica.
Reproducció d'un Casa d'Exercicis
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Reproducció d'una Casa d'Exercicis, indret desconegut.
Interior d'una habitació de la Casa d'Exercicis de Sarrià, Barcelona
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Reproducció d'un interior d'habitació de la Casa d'Exercicis de Sarrià, Barcelona.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat de prevere a l'exterior, davant un portal.
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Retrat de prevere a un interior, podria tractar-se del Seminari de Sant Pere, Palma.
Sant Domingo, església de Sa Pobla
Part of Fons fotogràfic Antoni Palou
Imatge de Sant Domingo de Guzman beneïda el 6 d’octubre de 1946 i ubicada a la capella de la Mare de Déu del Roser de l’església de Sant Antoni Abat de Sa Pobla.