Mostrando 14464 resultados

Descripción archivística
Arxiu Històric de la Universitat de les Illes Balears Con objetos digitales
Imprimir vista previa Ver :

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

El tio Tomeu

Tomeu Picornell, "Climent", oncle del nostre fotògraf. Al fons podem observar la silueta del seu germà Toni Picornell, "Climent", pare de Climent Picornell.

Serra de Tramuntana. Carst típic de Lluc

Serra de Tramuntana. El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani (Viquipèdia). Aquest tipus de formacions rocoses són típiques de la zona de Lluc.

Petra des del puig de Bonany

Fotografia del poble de Petra feta des del puig de Bonany, al fons es poden observar la mar i les muntanyes (massís d'Artà) de la zona de la Colònia de Sant Pere i Betlem: el cap Ferrutx, sa Tudossa, el puig de Ferrutx...

Quintos. Sant Joan

La festa dels quintos a Sant Joan consistia en què els nascuts el mateix any es reunien per conviure en una casa durant una setmana, la de Pasqua. Els quintos eren aquells joves que entraven en quinta (eren a punt de lliurar-se per fer el servei militar).
A Sant Joan, solien llogar una casa (o els en deixaven una en no gaire bon estat) la darrera setmana de la Quaresma, presidida per un pi o dos que havien anat a tallar a un pinar o altre. Aquest símbol, que penjava cap al carrer, era l'objectiu que volien aconseguir els quintos de l'any següent.
Durant aquests dies de convivència i sarau jovenívol, els quintos visitaven les possessions del terme recollint tota casta d'aviram. animals i menjar que els tenien preparats. Tot això els servia per preparar les menjades que realitzaven a la casa que els encobeïa.
La víspera del dia de Pasqua recorrien els carrers del poble i arreplegaven moltes de les coses que els propietaris havien deixat defora (carros, eines diverses del camp, poals..., qualsevol ormeig). Tot ho traginaven al mig de la plaça i d'aquesta manera les persones que anaven al matinal (missa solemne del dia de Pasqua) podien observar la malifeta dels quintos d'aquell any.
El dia de la segona festa de Pasqua (el dilluns), els quintos sortien a fer la capta de panades i doblers per tots els carrers del poble a canvi d'una timba d'herbes, palo o licor similar. Per això solien llogar un grup de músics (normalment de qualque banda de música) que amenitzaven el passacarrers amb la "Jota de ses panades" i altres tonades.
Cançó de les panades:
"Madona si teniu fia,
treis-la-mos en es portal,
tant si és petita com gran
li veurem sa fesomia.

Si, si, madoneta
Sí, sí dau-la-mos,
a sa panadeta
pes tres cantadors.
Sí, sí madoneta,
la mos heu de dar,
la mos hem guanyada
amb tant de cantar

Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrivada,
i dirà a sa criada:
panada los hem de dar.

Sa panada més garrida
si la teniu, dau-la-mos,
que es cantador més hermós
serà per sa vostra fia."

La tercera festa de Pasqua (el dimarts), els quintos de Sant Joan solien anar de romiatge al puig de Bonany on s'encontraven amb gent de pobles veïns, menjaven panedes, ballaven i continuaven el sarau.
Cal afegir que la tradició dels quintos començava cada any per Sant Antoni: fogueró i carrossa per a les beneïdes. I acabava cada any després d'organitzar un ball per a tot el poble a l'estiu. Entre mig, el diumenge del Ram passejaven un me pels carrers de Sant Joan , que rifaven per tal de treure doblers i poder pagar despeses de la convivència de la Setmana Santa.
Evidentment, ara tot això s'ha transformat una mica amb les noves generacions i amb els grans canvis socials. Aquesta evolució es va començar a fer palesa en el pas del segle XX al XXI.

Serra de Tramuntana. Carst típic de Lluc

Serra de Tramuntana. El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani (Viquipèdia). Aquest tipus de formacions rocoses són típiques de la zona de Lluc.

Serra de Tramuntana. Cars típic de Lluc

Serra de Tramuntana. El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani (Viquipèdia). Aquest tipus de formacions rocoses són típiques de la zona de Lluc.

Ermita de Betlem

Es tracta d'una panoràmica des de la bassa del molí d'aigua per sobre l'hort. En aquell temps els ermitans encara ho conreaven. En tenia cura l'ermità Benet, bon hortolà i botànic (informació de Miquel Pastor Tous).

Memorias reglamentarias y otros informes. 1910-1914

Índex:
1910 - Estudio de la riqueza que en Baleares representa la producción media anual de los árboles y arbustos frutales, tubérculos y raíces y bulbos deducida de los datos correspondientes al quinquenio 1905-1909 - Antonio Ballester, Ingeniero Jefe.
1911 - Estudio de la riqueza que en Baleares representa la producción media anual de los cultivos hortícolas propiamente dichos y de las plantas industriales, deducida de los datos correspondientes al quinquenio 1906-1910 - id. id.
1912 - Estudio de la riqueza que en Baleares representa la producción media anual de pastos y forrajes, otros aprovechamientos para la alimentación del ganado y las pequeñas industrias zoógenas anexas - id. id.
1913 - Estudio de la riqueza que en Baleares representa la cosecha media anual, en el decenio de 1903 a 1912, de cereales y leguminosas, de los productos de la vid y del olivo y aprovechamientos diversos - id. id.
1914 - Estudio de los antecedentes preliminares relativos al conocimiento de las condiciones en que se desenvuelve el cultivo del cereal en España - id. id.

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

Cinta núm. 3

Descripció:

"CINTA Nº3

1.
ENTREVISTA: MIQUEL MAS OLIVER
DATA: 23-04-1988
DIRECCIÓ: C. MAJOR, 52
COLÒNIA DE SANT JORDI
EDAT: 92
DNI: 41.218.510
OFICI: TRAGINADOR DE SAL
LLOC: SALINES DE S'AVALL

2.
CONTINUACIÓ MIQUEL MAS OLIVER

ENTREVISTA: TONI PENISER JAUME (047)
DATA: 24.04.1988
DIRECCIÓ: C. GALIOTA, 2
COLÒNIA DE SANT JORDI
EDAT: 76
OFICI: COLLIDOR TEMPORAL DE SAL
LLOC: SALINES DE S'AVALL"

Cinta núm. 3

Descripció:

"1) FRANCISCO SEGURA
FRANCISCO BORRAS/FRANCISCO "PANXO"
2) FRANCISCO BORRAS/FRANCISCO "PANXO" (PESCADORS AL PORT DE POLLENÇA)"

Cinta núm. 3

Descripció:

"1)
Nº4 y 5
Entrevista Pòrtol: Margalida Carretet i Tomeu de Ca'n Vent
22/5/84

2)
5 y 6
Continuació entrevista Tomeu Ca'n Vent
Inici entrevista Pedro Puigserver"

Cinta núm. 3

Descripció

"David Ginard: Entrevista a Josep Cortés "Pep Pepe"

A/ 19-VII-89
Entrevista a Josep Cortés "Pep Pepe":

  • Detenció
  • Vaixell-presó Jaume I
  • Presó de Can Mir

B/ 19-VII-89
Entrevista a Josep Cortés "Pep Pepe":

  • Presó de Can Mir"

Cinta núm. 3

Descripció:

"CARA A
(cinta nº3)
FRANCISCA TORRENS BESTARD
MARIA ANTÒNIA CAPDEVILA BESTARD

Entrevista - Mayo - 1982

CARA B
Continuación"

Cinta núm. 3

Descripció:

"MARGALIDA PALMER MORAGUES (A) DE SON ENSENYAT. 70 anys
BALTASAR CALAFELL MONER (A) GUIMIDA. 65 anys
Andratx. 16 de maig 1981."

Cinta núm. 3

Descripció:

"CATALINA GELABERT MULET (I)

  • DE CAN CONTENT O NA CONTENTA

Entrevista: Gener de 1984
Lloc: Casa seva, C/ Rector Tomàs 1, LLUBÍ
Edat: 86 anys
Naixement: Llubí 3-Octubre-1898

CINTA Nº3"

Cinta núm. 3

Descripció:

J. DEMETRIO PORTELLA CRESPO
59 ANYS
Ciutadella
24-5-87
PESCA OBLADES
FER PUU
60'

CAÇA, PESCA I RECOL·LECCIÓ A MENORCA
Josep Portella Coll"

Cinta núm. 3

Descripció:

"CASSETTE 3 - CARA 1

NOM: JOAN MORLA GORI
MALNOM: L'AMO BOLETO
EDAT:
DATA I LLOC DE NAIXEMENT: Vilafranca
PROFESSIÓ: Teuler
DATA DE S'ENTREVISTA: 23/Març/1985"

Cinta núm. 3

Descripció:

"CASSETTE Nº2
ES PUIG DE SANT PERE

CARA A - PLAZA ATARAZANAS
Entrevista 15-3-83 Luisa Vich

CARA B - PLZA. JINETES DE ALCALÁ
EMILIO ROSELLO"

Cinta núm. 3

Descripció:

"Entrevista y canciones, Madó Buades - 3

Cinta nº3
Canciones y entrevista a Antonia Buades. (Madó Buades)
Ramón Llull, 16
Sa Pobla, 7 - Mayo - 1987
Entrevistan: Pedrona Torrens Soler
Juana Llabrés Munar"

Cinta núm. 3

Descripció:

"1

  • Tomeu Quetglas Sabater
  • 75 anys
  • "Tit"
  • Bunyola
  • 11-II-1987 (a Bunyola)
  • Temps =
    CARA A: fins 45m.
    CARA B: de 45 a 50m.

2

  • Tomeu Quetglas Mateu
  • 80 anys
  • "Quenc"
  • Bunyola
  • 12-III-1987 (a Pont d'Inca)
  • Temps =
    CARA B: de 50 a 90m.
    (continuació a cinta 4)"

Cinta núm. 3

Descripció:

"1
MIQUEL ARBONA GARAU
1/2 cinta

Edat: 84 anys
Lloch naixement: Palma
Professió: Comerç
Data de l'entrevista: Palma 26-IV-85

2
D. Toni Lladó Daviu (Conclusió)
Edat: 71 anys
Lloc de naixement: Valldemossa
Professió: Mestre d'escola i director
Data de l'entrevista: 7-5-1985
Lloc de l'entrevista: Palma"

Cinta núm. 3

Descripció:

"LA EMIGRACIÓN DE SOLLERENSES A FRANCIA.
ENTREVISTAS:

*MARIA BIBILONI (28-V-87)
Nacida en Sóller en 1914.
Emigró hacia Francia en 1928.
Se dedicó a la restauración.
73 años.

*DANIEL MAYOL BORRÀS (28-V-87)
Nacido en Francia en 1909, hijo de emigrantes sollerenses.
Se dedicó al comercio de frutas.
78 años."

Cinta núm. 3

Descripció:

"CINTA 3

1)
8-V-1985
Datos del entrevistado:
Nombre: Maria Aguiló
Francisca Aguiló
Edad:
Domicilio: C/ S. Bartolomé Nº6 (Palma de Mallorca)

2)
Nombre: Francisco Álvarez
Edad: 35
José Boned
Edad: 30
Dirección:"

Resultados 501 a 600 de 14464