Fonds FAH - Fons Arxiu Històric Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AHCOMIB FAH

Títol

Fons Arxiu Històric Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

Data(es)

  • 1882-1999 (Creation)

Nivell de descripció

Fonds

Volum i suport

77 lligalls documentals - 0,48 m3 de volum

Àrea de context

Nom del productor

(1882-Actualitat)

Història administrativa

El Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears és la continuació directe del Colegio Médico-Farmacéutico, fundat a Palma al 1882 amb la finalitat de “crear una subsección de ciencias médicas con el fin laudable de instruiré e ilustrarse mutuamente” (Acta fundacional, del 25 de febrer de 1882).
La nova associació va perseguir des d’un primer moment l’objectiu d’estudiar les endèmies i epidèmies en l’àmbit insular, examinant els seus trets, discutint l’eficàcia dels remeis i intentant aportar solucions per pal·liar els seus efectes. Per donar a conèixer el contingut de les conferències i els estudis realitzats pels socis, naixeria la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria, al 1885.
Al 1895, la Real Ordre del Ministeri de Foment de 19 d’abril va concedir al Col·legio Médico Farmacéutico el caràcter de Corporació Oficial, al servei dels interessos generals i sense cap subvenció, amb la obligatorietat d’estar sempre a disposició de l’Administració pública per intervenir en assumptes referents a la seva especialitat. Però l’entitat renunciaria tres anys després a aquesta consideració, dins un context de creació de Col·legis Oficials Metges i Farmacèutics arreu de l’Estat Espanyol, per romandre com una associació científica privada.
Al llarg de tota la seva existència, una de les preocupacions constants col·legiades va ser la de millorar la salut pública. Van ser nombroses les conferències sobre Higiene i Epidemiologia pronunciades cada any, un fet que queda evidenciat en els articles de la Revista Balear de Medicina d’aquells primers anys. Dins l’àmbit més especialitzat, destaca la introducció de la primera màquina de Raigs X a Mallorca a càrrec del doctor Pedro Jaume i Matas l’any 1898, que suposà una autèntica revolució per al diagnòstic d’infermetats.
Durant el 1918 s’han de remarcar dos fets: els esforços i treballs realitzats per integrar el Colegio Provincial Obligatorio en el Colegi Médico-Farmacéutico i l’escassa labor cultural duta a terme per l’entitat. Després de diverses reunions, s’instituiria finalment el Colegio Oficial de Médicos, amb la qual cosa la corporació quedaria desvinculada definitivament de la branca farmacèutica.
El començament i desenvolupament de la Guerra Civil va tenir una gran repercussió sobre la vida dels metges mallorquins. A nivell professional, la primera referència va ser l’Acta de reunió del 18 de setembre de 1936, per la qual la Junta directiva va decidir adherir-se al Movimiento Nacional i contribuir amb cinc-centes pessetes a la subscripció per recaptar fons. Es va optar per dissoldre el Col·legi de Metges i substituir-lo pel Sindicato gremial de Médicos y Odontólogos (14 de novembre de 1936), sota la presidència de les primeres autoritats de la província i de Mateu Palmer Ferrer com a President de la comissió ponent del gremi. Però el nou gabinet tan sols va mantenir la nova denominació durant un any ja que, en el 1937 es torneria a nomenar Col·legi Oficial de Metges de Balears.
Durant el desenvolupament de la guerra en sòl peninsular, especialment a Barcelona i València, molts metges mallorquins es van oferir a marxar voluntàriament al camp de batalla i prestar els seus serveis professionals de manera desinteressada. En els anys de Postguerra l’Organització Metge a Mallorca no quedà al marge del reajustament administratiu introduït pel nou govern: com a conseqüència, es creà un nou Consell Directiu i es fixaren les atribucions i obligacions del Col·legi, reconegut pel seu notori prestigi.
La necessitat de combatre la carestia alimentària provocada pels anys de guerra va ser l’objectiu principal del Col·legi durant la Postguerra, per la qual cosa va entrar en diverses ocasions en conversació amb les autoritats per millorar la situació de la població, especialment dels malalts. En aquesta direcció, va aconseguir la introducció de diversos articles alimentaris dins la dieta mallorquina, quedant com a principal responsable de la seva gestió i distribució.
A partir dels anys 60, les activitats de l’organització es van anar multiplicant. Va ser partícip en diversos actes i congressos, i va participar projectes de defesa col·lectiva com La Mutual Médica de Cataluña y Baleares i l’Igualatorio Médico Colegial (IMECO). Fins el 1965 no s’aconseguiria un edifici en propietat a Palma, i no va ser fins el 1971 que es va adquirir un immoble per a la comarcal de Menorca i fins el 1975, en el cas de Eivissa-Formentera.
Amb l’arribada de la Democràcia, el Col·legi ha sofert un replantejament continu i progressiu. Ha vist incrementada la seva vida cultural i social, ha incorporat nous professionals i especialitats i ha inaugurat nous centres hospitalaris, atorgant un accentuat dinamisme a la vida sanitària i corporativa de les Balears.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999
• Història del Col·legi de Metges de les Illes Balears [en línia]. Col·legi Oficial de Metges. Illes Balears. Disponible a: http://www.comib.com/el-colegio/historia/

Història arxivística

L’Arxiu Històric del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears és el resultat de la compilació de la documentació creada orgànicament per aquesta institució, que reflexa i resumeix l’activitat de la corporació metge i farmacèutica d’aquesta Comunitat Autònoma.

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Actualment, l'Arxiu custodia un total de 77 lligalls documentals, ocupant un volum de 0,48 m3. Entre ells, hi ha nombrosos manuscrits, escrits en tinta sobre paper, a més d'una important col·lecció de documentació impresa.
Destaca una àmplia col·lecció de les Actes de les sessions col·legials, entre les que existeixen les Actes de les constitució del Sindicat General de Metges i Odontòlegs, les Actes de la Comissió Provincial de Balears de Previsió Sanitària Nacional i les Actes de les Juntes Generals.
També es troben dipositats en l’arxiu registres d’entrada i sortida de correspondència, memòries de les sessions inaugurals, comunicacions, estatuts i llibres de comptes de la Tresoreria.
Així mateix, compta amb un important fons de documentació relativa als metges associats, així com de les tècniques i de les receptes oficials que caracteritzaven la metodologia medicinal illenca d’aleshores.
Al ser el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears una de les corporacions de Medicina més antigues i de més transcendència a les Illes Balears, l'anàlisi de tota aquesta documentació resulta clau per a comprendre i estudiar la pràctica medicinal en aquesta Comunitat Autònoma.

Ingressos

No se'n preveuen

Sistema d'organització

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Es tracta d'un arxiu de titularitat privada amb documentació d'accés reservat perquè conté dades de caràcter personal que poden ser considerades sensibles per a les persones o els familiars de les persones que en ella consten. Per consultar documentació amb finalitat de recerca històrica, científica o cultural, cal sol·licitar l'accés a la Junta General i emplenar una sol·licitud per escrit mitjançant la quan s'ha d'especificar els motius de la recerca. Un cop feta la petició, la Junta valorarà si troba pertinent, o no, la seva consulta.

Condicions de reproducció

La reproducció de documents estarà disponible sota sol·licitud amb el consentiment del personal responsable. Les còpies que es lliuraran podran ser en format fotocòpia o de material escanejat.

Idioma del material

  • català
  • espanyol

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

La majoria de les unitats que composen l'arxiu són llibres enquadernats en bon estat de conservació. Alguns elements presenten cert deteriorament en la portada, i pocs requereixen immediata intervenció per motiu del fort desgast que ha sofert la coberta.
Cal prestar especial cura en els lligalls de papers solts, al no presentar un ordre aparent.

Instruments de descripció

No existeix cap instrument de descripció actualment que permeti identificar els fons documental.
Com a referències bibliogràfiques, resulten de gran ajuda les obres de José Tomás Montserrat "El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982)" i "La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999)", gran positivista i estudiós del fons de l'Arxiu Històric del Col·legi Oficial de Metges, qui, a través d'un meticulós buidatge documental, es va basar en les fonts primàries per a escriure la Història d'aquesta institució. En els seus treballs consten referències de la documentació històrica i, ocasionalment, s'atorguen imatges dels propis documents.

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Generar punts d'accés

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos