Item 079 - El cor enmig. La Seu

Original Digital object not accessible

Identity area

Reference code

ES 7040 AHUIB FJJT-ORS-079

Title

El cor enmig. La Seu

Date(s)

  • [1904] (Creation)

Level of description

Item

Extent and medium

Diapositiva en blanc i negre damunt placa de vidre de 4.5 cm x 5 cm (aprox.)

Context area

Name of creator

(1906-1983)

Biographical history

Jeroni Juan Tous va néixer a Artà (Mallorca) el 1906 i morí a Felanitx (Mallorca) el 1983. Fou fotògraf i assagista. El 1919 s'instal·là a Palma. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Sant Pere de Palma. Treballà com a delineant amb els arquitectes Gabriel Alomar i Josep Ferragut, fins que entrà a formar part del patronat de la Ciutat antiga de Palma com a fotògraf. Al llarg de la seva vida formà un dels més importants arxius fotogràfics sobre obres d'art i patrimoni de Mallorca i d'Eivissa del darrer terç del segle XIX i principis del XX, integrat per imatges seves i d'altres fotògrafs d'aquella època. L'arxiu fotogràfic que recollí conté més de 10.000 negatius de vidre i de plàstic, de gran utilitat per als estudiosos d'història, sobretot de l'art local, que el 1982 fou adquirit pel Museu de Mallorca. La biblioteca del Consell de Mallorca té imatges seves. Jeroni Juan col·laborà en la instal·lació d'exposicions d'art, com per exemple "Mallorca vista por los pintores" (1957). També és autor dels estudis d'art "Iconografía del venerable Pedro Borguny" (1956), "Los candelabros de la Catedral de Mallorca" (1957) i "Grabadores mallorquines (siglos XVI al XVIII)" (1972), inclòs en la "Historia de Mallorca", coordinada per Josep Mascaró Passarius. És autor d'una monografia sobre el pintor Guillerm Mesqida, editada el 1982 per l'Ajuntament de Palma

Name of creator

(1875-1963)

Biographical history

Capellà. El seu pare era militar de Marina i això li va permetre tenir una acurada educació. Essent encara seminarista, fou bibliotecari del Seminari i assistent del Bisbe Campins; tot just acabada la carrera, ingressà a l’administració del Capítol de la Seu de Mallorca com a tinent arxiver i oficial de secretaria. Ja de capellà, a partir de 1905, fou professor del Seminari Conciliar de Sant Pere, i impartí classes de física, química, història natural i astronomia. Promogué el Museu d’Història Natural i el Gabinet de física del Seminari. Fou responsable de l’observatori astronòmic i meteorològic del Seminari, des del 1910 fins a la seva mort. També fou col·laborador de mossèn Alcover en les tasques del Diccionari. És autor dels treballs de "La telegrafía sin hilos" (1899); guanyador del certamen literari del Seminari d’aquell any; "Elementos de astronomía" (1944) i d’articles sobre la història i l'arquitectura de la Seu de Palma. També va escriure sobre la Seu i diverses reformes que s'hi dugueren a terme: "La Catedral de Mallorca: un capítulo de su historia antigua : los corredores de los cirios" (1948), "La Catedral de Mallorca : El enigma de la Capilla de la Trinidad" (1952)... A més dels seus coneixements científics tenia molta afició per l'astronomia i la fotografia.

Archival history

Immediate source of acquisition or transfer

Donació família Jeroni Juan Tous

Content and structure area

Scope and content

Diapositiva de les obres d'en Gaudí a la Seu. Vista de l'antic cor central de la Seu.
Obres a l'interior de la Seu de Palma en què s'observa, fonamentalment, com es desenvolupen les obres que féu realitzar Gaudí a principis del segle XIX.
La Seu de Palma fou construïda entre els segles XIII, damunt l’antiga mesquita major, i XVI. És famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.  Es pot dir que la Seu  és un exemple del gòtic tardà català pel que fa a l’estil inicial i al seu aire general, però que es barreja amb d’altres que s’han anat incorporant al llarg del temps. La reforma més important de la Catedral s’inicià el 1904 i finalitzà el 1914.
El 1899, el bisbe Campins  visità Gaudí a Barcelona per tal de parlar-hi sobre les reformes que es feien a la Seu de Palma. El 1901 Campins comanà la restauració definitiva a Gaudí, qui decidí viatjar a Mallorca per tal de conèixer i visualitzar l’espai que havia de reformar. Mesos més tard Gaudí va presentar una maqueta i un pla d’execució al bisbe de Mallorca. Com ja hem dit, el 1904 es començaren les obres en qüestió.
Gaudí abandonà la seva feina a la Seu l’any 1914 després de discussions i enfrontaments amb els mestres d’obres i alguns canonges, els quals trobaven massa agosarades les propostes de l’arquitecte. El projecte de Gaudí es cancel·là definitivament el 1915, tot just després de la mort del bisbe Campins. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. 
Els principals canvis que Gaudí va promoure foren: l’eliminació del cor situat al centre de la nau, el qual dividí en dos i traslladat als laterals; l’elaboració de l’actual baldaquí per a l’altar major (projecte iniciat); la creació d'una trona nova a l’esquerra de l’altar major i la introducció d'elements ornamentals diversos de disseny modernista.

http://www.gaudiallgaudi.com/CA022%20Catedral%20de%20Palma%20de%20Mallorca.htm#Fonts,_notes0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Palma#Reforma_d.27Antoni_Gaud.C3.AD

Accruals

System of arrangement

Conditions of access and use area

Conditions governing access

Conditions governing reproduction

Language of material

Script of material

Language and script notes

Physical characteristics and technical requirements

Diapositiva damunt en blanc i negre damunt pla de vidre de 4,5 cm x 5 cm (aproximadament)

Finding aids

Allied materials area

Existence and location of originals

Existence and location of copies

Related units of description

Related descriptions

Notes area

Alternative identifier(s)

Access points

Place access points

Name access points

Genre access points

Description control area

Institution identifier

Rules and/or conventions used

Status

Final

Level of detail

Full

Dates of creation revision deletion

Gener de 2013

Language(s)

  • Catalan

Script(s)

Sources

Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Enciclopèdia de Mallorca, internet, viquipèdia

Digital object (Master) rights area

Digital object (Reference) rights area

Digital object (Thumbnail) rights area

Accession area

Related people and organizations

Related genres

Related places

Physical storage

  • Shelf: Prestatgeria_47
  • Hollinger box: FJJT-002