Item 003 - Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AHRAMIB RAMIB-COR-ALT-003

Títol

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

Data(es)

  • 1965-11-23 - 1969-05-30 (Accumulation)

Nivell de descripció

Item

Volum i suport

10 fulls

Àrea de context

Nom del productor

Història administrativa

La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII. És la corporació científica més antiga de les Illes Balears.

Com a institució científica mèdica ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins els nostres dies. L’any 1999 va passar a ser denominada, segons acord pres en sessió de govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i l’àmbit de la seva competència compren tot el territori de les Illes Balears. Té els objectius següents: 1) Potenciar el coneixement de les ciències de la salut entre els facultatius professionals de la salut en especial i la ciutadania en general; 2) Traslladar a la societat els avanços biomèdics; 3) Assessorar les administracions públiques de les Illes Balears sobre la prevenció, manteniment i millora de la salut de la ciutadania.

Les raons que justificaren la creació de la Academia Médico Práctica de Mallorca van ser, en primer lloc, les mateixes que expliquen la fundació de les acadèmies científiques a tot Europa a partir del segle XVII, quan el declivi de les universitats va convertir les acadèmies en el fòrum idoni per presentar les noves hipòtesis, per a discutir-les públicament i per aprovar-les segons els moderns criteris científics. La segona raó va ésser el creixent prestigi dels cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents: els metges van veure en les acadèmies l’ocasió de dur a cap un treball de renovació intel·lectual del seu ofici. El tercer factor, per ventura el més important, va ésser l’afany i la constància que la Real Sociedad de Amigos del País del Reino de Mallorca va aplicar en crear una institució que servís als metges per contrastar els seus coneixements, per donar a conèixer els principals problemes sanitaris i per proposar als poders públics les solucions més adients.

Així, el rector de la Universitat, a instàncies de la Real Sociedad Económica de Amigos del País del Reino de Mallorca, va dirigir el 1786 a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una acadèmia mèdica. La proposta va aconseguir una ràpida i massiva adhesió. Dos anys després, l’11 de desembre de 1788, el rei Carles III signava la Reial Cèdula fundacional de l’Acadèmia.

Per part seva, els orígens de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, successora de la Academia Médico-Práctica de Mallorca, coincideixen amb la reorganització mèdica que va intentar el metge liberal Pere Castelló quan Francisco Tadeo Calomarde ocupava el Ministeri de gràcia i justícia. El 1827 s’havia creat la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d’agost de 1830 es va dividir el Regne en diversos districtes. En cada un d’ells va establir-se una acadèmia de medicina i cirurgia, sota la dependència de la Junta superior ja esmentada. Varen sorgir així les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Saragossa i Palma de Mallorca.

Al llarg dels anys la Reial Acadèmia s’ha mantingut en contacte amb la realitat científica de la societat illenca, acollint debats científics i donant a conèixer els successius progressos i novetats mèdics i quirúrgics. La seva acció va ésser fonamental per a la formació, el 1882, del Colegio Médico Farmacèutico. Aquesta corporació científica, amb la participació activa dels acadèmics de la Reial Acadèmia, va crear la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria (1885-1912), sens dubte la publicació de més nivell de les editades a Balears i una de les millors de l’Espanya del seu temps.

Molts dels professionals de més prestigi de la sanitat balear dels darrers 180 anys han ocupat plaça com acadèmics. És el cas de Mateu J.B. Orfila, Fernando Weyler Laviña, Bernat Riera Alemany o Emili Darder Cànaves.

La corporació és acadèmia associada a l’Institut d’Espanya. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents".

El 1994 va ésser transferida del Ministerio de Educación y Ciencia a la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, tot i que els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució. L’any 2013 va ésser assignada a la Conselleria de Presidència, amb el propòsit d'assegurar el suport institucional necessari per afavorir l'estabilitat, la independència i la projecció de l'Acadèmia.

La Reial Acadèmia custodia un notable arxiu històric, que amplia amb regularitat amb adquisicions documentals d’interès mèdic, convoca anualment diversos premis d’investigació en ciències de la salut i, des de 1986, edita la revista científica Medicina Balear, amb periodicitat quadrimestral.

Els vigents estatuts, aprovats en sessió extraordinària de 19 de juny de 2001, van ésser publicats en el BOIB nº125 de 18 d’octubre de 2001.

Anualment la secretaria general elabora la memòria del curs acadèmic. La Reial Acadèmia té en vigor diversos convenis subscrits amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i amb la Societat Balear de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries.

El 2013 la revista científica académica Medicina Balear va ésser incorporada a la plataforma de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. En pocs mesos ha passat a ser la publicació científica balear líder en descàrregues. Igualment, la Reial Acadèmia va acordar amb la Universitat de les Illes Balears la impartició d’activitats formatives dels programes de doctorat en medicina, que han començat el curs acadèmic 2015.

Al llarg de l’any acadèmic la corporació, conscient del seu paper com a entitat generadora de coneixement, celebra sessions científiques, organitza cursos i taules rodones, du a terme presentacions de llibres i gestiona diverses activitats docents, amb l’objectiu de contribuir a la transferència del coneixement científic a la societat.

Entre els propòsits actuals de la institució acadèmica destaca la voluntat d’aprofundir en la col·laboració amb la Universitat i amb altres institucions representatives, promoure un programa d’activitats científiques coherent i obert a les col·laboracions externes, augmentar el nivell i impacte de la revista científica Medicina Balear, avançar en la catalogació del fons arxivístic de la Reial Acadèmia i millorar els canals de comunicació social.

Nom del productor

(1882-Actualitat)

Història administrativa

El Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears és la continuació directe del Colegio Médico-Farmacéutico, fundat a Palma al 1882 amb la finalitat de “crear una subsección de ciencias médicas con el fin laudable de instruiré e ilustrarse mutuamente” (Acta fundacional, del 25 de febrer de 1882).
La nova associació va perseguir des d’un primer moment l’objectiu d’estudiar les endèmies i epidèmies en l’àmbit insular, examinant els seus trets, discutint l’eficàcia dels remeis i intentant aportar solucions per pal·liar els seus efectes. Per donar a conèixer el contingut de les conferències i els estudis realitzats pels socis, naixeria la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria, al 1885.
Al 1895, la Real Ordre del Ministeri de Foment de 19 d’abril va concedir al Col·legio Médico Farmacéutico el caràcter de Corporació Oficial, al servei dels interessos generals i sense cap subvenció, amb la obligatorietat d’estar sempre a disposició de l’Administració pública per intervenir en assumptes referents a la seva especialitat. Però l’entitat renunciaria tres anys després a aquesta consideració, dins un context de creació de Col·legis Oficials Metges i Farmacèutics arreu de l’Estat Espanyol, per romandre com una associació científica privada.
Al llarg de tota la seva existència, una de les preocupacions constants col·legiades va ser la de millorar la salut pública. Van ser nombroses les conferències sobre Higiene i Epidemiologia pronunciades cada any, un fet que queda evidenciat en els articles de la Revista Balear de Medicina d’aquells primers anys. Dins l’àmbit més especialitzat, destaca la introducció de la primera màquina de Raigs X a Mallorca a càrrec del doctor Pedro Jaume i Matas l’any 1898, que suposà una autèntica revolució per al diagnòstic d’infermetats.
Durant el 1918 s’han de remarcar dos fets: els esforços i treballs realitzats per integrar el Colegio Provincial Obligatorio en el Colegi Médico-Farmacéutico i l’escassa labor cultural duta a terme per l’entitat. Després de diverses reunions, s’instituiria finalment el Colegio Oficial de Médicos, amb la qual cosa la corporació quedaria desvinculada definitivament de la branca farmacèutica.
El començament i desenvolupament de la Guerra Civil va tenir una gran repercussió sobre la vida dels metges mallorquins. A nivell professional, la primera referència va ser l’Acta de reunió del 18 de setembre de 1936, per la qual la Junta directiva va decidir adherir-se al Movimiento Nacional i contribuir amb cinc-centes pessetes a la subscripció per recaptar fons. Es va optar per dissoldre el Col·legi de Metges i substituir-lo pel Sindicato gremial de Médicos y Odontólogos (14 de novembre de 1936), sota la presidència de les primeres autoritats de la província i de Mateu Palmer Ferrer com a President de la comissió ponent del gremi. Però el nou gabinet tan sols va mantenir la nova denominació durant un any ja que, en el 1937 es torneria a nomenar Col·legi Oficial de Metges de Balears.
Durant el desenvolupament de la guerra en sòl peninsular, especialment a Barcelona i València, molts metges mallorquins es van oferir a marxar voluntàriament al camp de batalla i prestar els seus serveis professionals de manera desinteressada. En els anys de Postguerra l’Organització Metge a Mallorca no quedà al marge del reajustament administratiu introduït pel nou govern: com a conseqüència, es creà un nou Consell Directiu i es fixaren les atribucions i obligacions del Col·legi, reconegut pel seu notori prestigi.
La necessitat de combatre la carestia alimentària provocada pels anys de guerra va ser l’objectiu principal del Col·legi durant la Postguerra, per la qual cosa va entrar en diverses ocasions en conversació amb les autoritats per millorar la situació de la població, especialment dels malalts. En aquesta direcció, va aconseguir la introducció de diversos articles alimentaris dins la dieta mallorquina, quedant com a principal responsable de la seva gestió i distribució.
A partir dels anys 60, les activitats de l’organització es van anar multiplicant. Va ser partícip en diversos actes i congressos, i va participar projectes de defesa col·lectiva com La Mutual Médica de Cataluña y Baleares i l’Igualatorio Médico Colegial (IMECO). Fins el 1965 no s’aconseguiria un edifici en propietat a Palma, i no va ser fins el 1971 que es va adquirir un immoble per a la comarcal de Menorca i fins el 1975, en el cas de Eivissa-Formentera.
Amb l’arribada de la Democràcia, el Col·legi ha sofert un replantejament continu i progressiu. Ha vist incrementada la seva vida cultural i social, ha incorporat nous professionals i especialitats i ha inaugurat nous centres hospitalaris, atorgant un accentuat dinamisme a la vida sanitària i corporativa de les Balears.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: "El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares", 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: "La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears", 1999
• Història del Col·legi de Metges de les Illes Balears [en línia]. Col·legi Oficial de Metges. Illes Balears. Disponible a: http://www.comib.com/el-colegio/historia/

Història arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Ingressos

Sistema d'organització

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Idioma del material

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Generar punts d'accés

Àrea de control de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Related genres

Llocs relacionats