Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

Àrea d'identificació

Tipus d'entitat

Corporate body

Forma autoritzada del nom

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

Forma(es) paral·lela(es) del nom

  • Colegio Oficial de Médicos de las Baleares

Forma(es) normalitzada del nom, d'acord a altres regles

Altra(es) forma(es) del nom

Identificadors per a organismes

Àrea de descripció

Dates d'existència

1882-Actualitat

Història

El Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears és la continuació directe del Colegio Médico-Farmacéutico, fundat a Palma al 1882 amb la finalitat de “crear una subsección de ciencias médicas con el fin laudable de instruiré e ilustrarse mutuamente” (Acta fundacional, del 25 de febrer de 1882).
La nova associació va perseguir des d’un primer moment l’objectiu d’estudiar les endèmies i epidèmies en l’àmbit insular, examinant els seus trets, discutint l’eficàcia dels remeis i intentant aportar solucions per pal·liar els seus efectes. Per donar a conèixer el contingut de les conferències i els estudis realitzats pels socis, naixeria la Revista Balear de Medicina, Farmacia y Veterinaria, al 1885.
Al 1895, la Real Ordre del Ministeri de Foment de 19 d’abril va concedir al Col·legio Médico Farmacéutico el caràcter de Corporació Oficial, al servei dels interessos generals i sense cap subvenció, amb la obligatorietat d’estar sempre a disposició de l’Administració pública per intervenir en assumptes referents a la seva especialitat. Però l’entitat renunciaria tres anys després a aquesta consideració, dins un context de creació de Col·legis Oficials Metges i Farmacèutics arreu de l’Estat Espanyol, per romandre com una associació científica privada.
Al llarg de tota la seva existència, una de les preocupacions constants col·legiades va ser la de millorar la salut pública. Van ser nombroses les conferències sobre Higiene i Epidemiologia pronunciades cada any, un fet que queda evidenciat en els articles de la Revista Balear de Medicina d’aquells primers anys. Dins l’àmbit més especialitzat, destaca la introducció de la primera màquina de Raigs X a Mallorca a càrrec del doctor Pedro Jaume i Matas l’any 1898, que suposà una autèntica revolució per al diagnòstic d’infermetats.
Durant el 1918 s’han de remarcar dos fets: els esforços i treballs realitzats per integrar el Colegio Provincial Obligatorio en el Colegi Médico-Farmacéutico i l’escassa labor cultural duta a terme per l’entitat. Després de diverses reunions, s’instituiria finalment el Colegio Oficial de Médicos, amb la qual cosa la corporació quedaria desvinculada definitivament de la branca farmacèutica.
El començament i desenvolupament de la Guerra Civil va tenir una gran repercussió sobre la vida dels metges mallorquins. A nivell professional, la primera referència va ser l’Acta de reunió del 18 de setembre de 1936, per la qual la Junta directiva va decidir adherir-se al Movimiento Nacional i contribuir amb cinc-centes pessetes a la subscripció per recaptar fons. Es va optar per dissoldre el Col·legi de Metges i substituir-lo pel Sindicato gremial de Médicos y Odontólogos (14 de novembre de 1936), sota la presidència de les primeres autoritats de la província i de Mateu Palmer Ferrer com a President de la comissió ponent del gremi. Però el nou gabinet tan sols va mantenir la nova denominació durant un any ja que, en el 1937 es torneria a nomenar Col·legi Oficial de Metges de Balears.
Durant el desenvolupament de la guerra en sòl peninsular, especialment a Barcelona i València, molts metges mallorquins es van oferir a marxar voluntàriament al camp de batalla i prestar els seus serveis professionals de manera desinteressada. En els anys de Postguerra l’Organització Metge a Mallorca no quedà al marge del reajustament administratiu introduït pel nou govern: com a conseqüència, es creà un nou Consell Directiu i es fixaren les atribucions i obligacions del Col·legi, reconegut pel seu notori prestigi.
La necessitat de combatre la carestia alimentària provocada pels anys de guerra va ser l’objectiu principal del Col·legi durant la Postguerra, per la qual cosa va entrar en diverses ocasions en conversació amb les autoritats per millorar la situació de la població, especialment dels malalts. En aquesta direcció, va aconseguir la introducció de diversos articles alimentaris dins la dieta mallorquina, quedant com a principal responsable de la seva gestió i distribució.
A partir dels anys 60, les activitats de l’organització es van anar multiplicant. Va ser partícip en diversos actes i congressos, i va participar projectes de defesa col·lectiva com La Mutual Médica de Cataluña y Baleares i l’Igualatorio Médico Colegial (IMECO). Fins el 1965 no s’aconseguiria un edifici en propietat a Palma, i no va ser fins el 1971 que es va adquirir un immoble per a la comarcal de Menorca i fins el 1975, en el cas de Eivissa-Formentera.
Amb l’arribada de la Democràcia, el Col·legi ha sofert un replantejament continu i progressiu. Ha vist incrementada la seva vida cultural i social, ha incorporat nous professionals i especialitats i ha inaugurat nous centres hospitalaris, atorgant un accentuat dinamisme a la vida sanitària i corporativa de les Balears.

Bibliografia:
• TOMÁS MONSERRAT, J.: El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982). Palma: Colegio Oficial de Médicos de Baleares, 1985
• TOMÁS MONSERRAT, J.: La organización Médica en Baleares. Los Presidentes (1882-1999). Palma: Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, 1999
• Història del Col·legi de Metges de les Illes Balears [en línia]. Col·legi Oficial de Metges. Illes Balears. Disponible a: http://www.comib.com/el-colegio/historia/

Llocs

Seu de Mallorca: Passeig Mallorca, nº42, de Palma. CP: 07012
Seu de Menorca: Plaça de Sant Francesc, nº18, de Maó. CP: 07701
Seu d'Eivissa i Formentera: Carrer Catalunya, nº33, d'Eivissa. CP: 07800

Estatus jurídic

Funcions, ocupacions i activitats

Mandats/Fonts d'autoritat

Junta de Govern:
Presidència
Vicepresidència 1a
Secretaria General
Vicesecretaria General
Tesoraria-Contadoria. Vocal Metges Hospitals
Vicepresidència 2a per Menorca i Presidència de la Junta Insular
Vicepresidència 3a per Eivissa-Formentera i Presidència de la Junta Insular
Secretaria de la Junta Insular de Menorca
Secretaria de la Junta Insular d'Eivissa-Formentera
Vocal Medicina privada per compte propi
Vocal d'Atenció Primària Urbana
Vocal de Medicina privada per compte aliè
Vocal de Metges tutors
Vocal de Metges joves i promoció de llocs de treball
Vocal de la Junta de Govern
Vocal de Metges Jubilats
Vocal de Metges de les Administracions públiques
Vocal de la Junta de Govern

Vocalia i representants
Comissió d'Ètica i Deontologia

Estructura/genealogia interna

En el Capítol V - Art. 28.2, del text dels ECOMIB, que resulta de la modificació dels Estatuts (aprovada per l'Assemblea General del 28 de març del 2017), en vigor des del 27 de febrer del 2018, data de la seva publicació en el BOIB, s'estableix que el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears te l'obligatorietat de "Custodiar la documentación del Colegio, sus archivos, libros, registros y los expedientes de los colegiados", una atribució que recau sobre el Secretari de la Institució. Així mateix, el Capítol VI - Art.36.5 disposa que en els casos de les Delegacions i les Juntes Insulars de Menorca i Eivissa-Formentera, serà el Secretari també l'encarregat de "Custodiar los archivos, ficheros y la documentación del Colegio que esté depositada en la Delegación, impidiendo su comunicación indebidaa terceros".

Context general

Àrea de relacions

Access points area

Occupations

Àrea de control

Authority record identifier

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació, revisió i eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Notes de manteniment

  • Porta-retalls

  • Exporta

  • EAC