Ver Institución archivística

Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Área de identidad

Identificador

AHRAMIB

Forma autorizada del nombre

Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Forma(s) paralela(s) de nombre

Otra(s) forma(s) de nombre

Tipo

Médico

Área de contacto

Información de contacto

Dirección

Dirección (calle)

Can Campaner, núm. 4, baixos

Localidad

Palma

Región

Illes Balears

Nombre del país

España

Código postal

CP 07003

Teléfono

971721230

Fax

Correo electrónico

Información de contacto

(Contacto principal)

Macià Tomás Salvá

Dirección

Dirección (calle)

Can Campaner, núm. 4, baixos

Localidad

Palma

Región

Illes Balears

Nombre del país

España

Código postal

07122

Teléfono

971721230

Fax

Correo electrónico

URL

President de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Área de descripción

Historia

L'Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, conserva la documentació generada, rebuda o recollida per aquesta institució i la seva antecessora, la Reial Acadèmia Médico-Práctica de Malllorca, en el desenvolupament de les seves activitats.
La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una corporació de dret públic. Com a institució científica mèdica el seu precursor directe va ser la desapareguda Academia Médico Práctica de Mallorca fundada l’11 de desembre de 1788. Aquella, va tenir la seva continuïtat institucional a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca fundada el 18 de març de 1831, i aquesta, ha tingut operativitat científica ininterrompuda des de la seva fundació fins als nostres dies i continua tenint-la. El 1999 va passar a denominar-se, segons acord pres en Sessió de Govern, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.
Té actualment la seva seu a la ciutat de Palma de Mallorca, carrer Campaner, número 4 baixos.
L’àmbit de la seva competència comprèn tot el territori de les Illes Balears.

L'origen de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca, primer antecedent de l'actual Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, cal buscar-lo en diversos factors.

El primer és el mateix pel qual es van formar a Europa, a partir del segle XVII, les acadèmies científiques, el paradigma de les quals podria ser la Royal Society britànica. Van sorgir pel declive de les universitats en la seva funció de crear nous sabers. El progrés científic ja no estava garantit, com abans, pel criteri d'autoritat, sinó, segons havia postulat Francis Bacon, pel que es denominaren fets objectius o proves. Les acadèmies es van convertir en el lloc idoni per a donar a conèixer noves hipòtesis, discutir-les públicament i ser aprovades amb criteri científic.

El segon va ser el creixent prestigi que van adquirir els cirurgians, que havien sabut renovar els seus coneixements i les seves institucions docents. La valoració social dels metges, en canvi, havia retrocedit i eren molts els que pensaven que rebien una instrucció excessivament retòrica, libresca i caduca. El conflicte es plantejava entorn de si els cirurgians tenien o no capacitat de receptar medicaments per a les denominades malalties internes. El títol que la Universitat atorgava als metges no els garantia aquest privilegi i els apotecaris seguien dispensant receptes signades per cirurgians. Els galenos van veure en les acadèmies l'ocasió de tornar a aconseguir l'exclusivitat de prescriure, a canvi d'un treball de renovació intel·lectual que durien a terme en la citada institució. Entre les peticions que van dirigir al Rei, en el moment de la seva fundació, estava la que les farmàcies només poguessin dispensar aquelles receptes que estiguessin signades per algun membre de l'Acadèmia.

El tercer factor, i potser el més important, va anar en l'obstinació que la Reial Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca va tenir en crear una institució en la qual els metges poguessin contrastar els seus sabers, ajudés a conèixer els principals problemes sanitaris i proposàs solucions.

L'Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca, creada el 1788, no va ser la primera que es va fundar a Espanya. Com antecedents cal citar a la Regia Sociedat de Medicina y Ciencias de Sevilla, que va ser constituïda el 1697 i els estatuts de la qual van ser aprovats per la Real Cédula del 25 de Mayo de 1700. El 1731, el Claustro de la Universidad de Valladolid va gestar la formació d'una Academia Médica que va ser aprovada aquest mateix any, però va desaparèixer el 1740. A Madrid, diversos intel·lectuals que es reunien a la llibreria de José Hortega y Hernández, acreditat professor de Farmàcia, van fundar una societat a la qual van posar el nom de Tertulia Literaria Médica. Aquesta tertúlia va ser la que el 1734, després de l'aprovació dels seus estatuts per Felip V, es va convertir en l'Academia Médica Matritense. El 1783 es va crear a Cartagena una altra institució similar, que a l'any següent va obtenir l'aprovació del Capità General i Governador de la Plaça. El 1770 els metges de Barcelona van assolir permís per a formar una Acadèmia Mèdica, però fins setze anys després, el Rei no va sancionar els seus estatuts. Han quedat poques dades de l'Academia Médica de Granada encara que, pels estudis de Gómez Entralla, es pot deduir que va existir abans de 1787. Aquests són els únics precursors espanyols que es coneixen de l'Acadèmia de Mallorca, no obstant això cal recordar també que a Màlaga Manuel Fernández Barea va crear, el 1752, una Academia de Ciencias Naturales y Buenas Letras en la qual els metges van participar de forma majoritària.

Pel que fa a Mallorca, el 1786 el Rector de la Universitat, a instàncies de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, va dirigir a tots els metges de Palma una convocatòria per a fundar una Acadèmia Mèdico-Pràctica; la proposta va aconseguir una prompta i massiva adhesió. Per a redactar les seves normes de funcionament van ser triats el protomèdic Antoni Vives, els catedràtics Rafel Evinent i Antoni Pau Tugores, així com el metge Francesc Alemany. Una vegada examinats i corregits els estatuts, van ser proposats per la citada Reial Societat i es van aprovar en el Consell del 20 d'Agost de 1787. El Rei Carles III va signar la Reial Cèdula Fundacional de l'Acadèmia l'11 de Desembre de 1788. Aquest document, que s'havia extraviat, ha estat recuperat, igual que la resta dels que integren l'edició facsímil, gràcies als desvetllaments i entusiasme de l'actual President, Alfonso Ballesteros.

Els estatuts comencen amb una declaració metodològica profundament antisistemática: "Es constante que la Medicina jamás ha llegado al grado de perfección de que era capaz por el camino del sistema, antes deve solo sus adelantamientos à la experiencia, quien la fundó; de ahi es, que son tan recomendables, y necesarias las Academias para investigar la naturaleza, y sus arcanos con el devido discernimiento, y sólida crítica, caminando por la misma senda experimental, que abrieron los Antiguos, y mejoraron tantos Modernos".

Els deu primers articles assenyalen les obligacions dels acadèmics, consistents fonamentalment en presentar observacions sobre alguna malaltia interessant, remetre informes sanitaris setmanals, confeccionar taules metodològiques-mèdiques i reunir-se en cas d'epidèmia per a intentar trobar els millors mitjans per a atallar-la. En els articles XI a XXIX s'assenyalen els drets i els deures dels càrrecs que han d'existir en l'Acadèmia: President, Vicepresident, dos Secretaris, un Censor, dos Celadores i quatre Examinadors. Els articles XXX a XXXIV es refereixen als socis i estableixen molt clarament que no es podrà exercir la medicina sense ser membre de l'Acadèmia. Per als que es graduassin en el Col·legi de Medicina i volguessin entrar a formar part de l'Acadèmia era necessari practicar dos anys a l'hospital, haver freqüentat les juntes acadèmiques i, finalment, passar un examen. En els articles XXXV a XLV es dicten les normes a seguir en les juntes, que eren de tres classes: "literàries", de periodicitat setmanal, "generals", que tenien lloc una vegada a l'any i "particulars", celebrades quan el President ho estimava oportú.

No van ser plàcids els primers anys d'aquesta institució. En la primera elecció el 23 de Maig de 1789, va sortir electe com a President Antoni Vives i Mayol. Quan es va celebrar la segona elecció, a l'octubre de 1790, es van formar dos grups; un entorn al primer President i l'altre donant suport a Joan Bautista Mas. Com no es va assolir l'acord, el conflicte va arribar a l'Audiència, la qual va dictaminar la suspensió de les activitats durant tres anys. En 1793 van tenir lloc les noves eleccions i va sortir triat President Rafel Evinent, que va ocupar el càrrec fins el 1799. Després, l'Acadèmia va estar presidida per Francesc Alemany i va entrar en una progressiva inactivitat. En aquesta primera època va destacar Francesc Ferrer i Casa, antic Rector de la Universitat Literària de Mallorca, que va ser un dels membres més actius; va presentar deu disertaciones manuscrites sobre temes higiènics i històrics. Aquestes aportacions i el seu retrat es troben guardats en la nostra seu.

No tenim una explicació segura de quals van ser les causes de la progressiva decadència d'aquesta primera institució acadèmica, però, al nostre entendre, la hipòtesi mes plausible és que l'Acadèmia va deixar de ser un instrument útil per a la defensa dels metges enfront dels cirurgians. Va estar activa mentre va sostenir diversos plets contra alguns cirurgians que receptaven medicines internes i l'Audiència va donar la raó als metges. No obstant això el 1799, les mesures promulgades a Madrid relatives a la creació de la Junta General de Govern de la Facultad Reunida i a la unió del Colegio de San Carlos amb l'Estudio de Medicina Práctica, així com la creació del títol de "físic" i la modificació de l'ensenyament de la Medicina, van canviar el criteri de l'Audiència de Palma de Mallorca. A partir de llavors, es va inclinar repetidament a favor dels cirurgians. La decepció que van sofrir els acadèmics, que no veien recompensat el seu esforç, hagué de ser tan gran que va provocar la pràctica desaparició de la Institució. Durant els seus anys de funcionament, la seva activitat va ser molt notable i es van arribar a llegir 137 disertaciones, algunes d'elles sobre l'interessant gènere de les topografies mèdiques. Les disertaciones, en les quals es discutien casos clínics o els aspectes teòrics més en boga en aquells temps, donen una bona idea dels coneixements mèdics de la Mallorca de finals del XVIII i constituïxen una part imprescindible del patrimoni científic de les Illes Balears. Les condicions de la primera meitat del segle XIX van anar completament distintes al Període Il·lustrat, en el qual havia nascut la primitiva Acadèmia. A partir de la Guerra de la Independència, el poble espanyol es va dividir en dos grans mentalitats. Els afrancesats, liberals, i els absolutistas. Ferran VII després d'uns inicis aperturistas es va decantar ràpidament per l'absolutisme, i els liberals, que representaven les ànsies de comunicació amb els països més cults i avançats, van quedar en una situació feble i perdedora. Bona part dels millors científics espanyols van haver d'emigrar perquè la Medicina i les ciències en general, van quedar estancades al fer-se molt difícil l'intercanvi d'idees amb la resta d'Europa. L'absolutisme reinant va ser curiosament el que va fer arribar a Mallorca, com a una espècie de bandejament, al botànic valencià Gil o a l'il·lustre químic català Francesc Carbonell i Bravo. En contrapartida, el més important dels nostres científics, Josep Mateu Orfila, va realitzar tota la seva obra científica i acadèmica a França. Els orígens de la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, successora de l'Acadèmia Mèdico- Pràctica de Mallorca, cal buscar-los en la reorganització mèdica que va intentar Pere Castelló sota el govern de Calomarde. En 1827 es va crear la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía del Reino i el 28 d'Agost de 1830 es va dividir el Regne d'Espanya en diversos districtes. En cadascun d'ells es va establir un Acadèmia de Medicina i Cirurgia, sota la dependència de l'esmentada Junta Superior. Van sorgir així les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Valladolid, La Corunya, Sevilla, Cadis, Granada, València, Barcelona, Zaragoza i Palma de Mallorca. Pel que respecta a les Illes Balears, Miguel Noguera de Superna, antic catedràtic de la Facultat de Medicina clausurada el 1820, va ser comissionat per a dirigir la nova Institució i convocar als socis de número nomenats per la Junta. Aquests van ser Francesc Oleo, Felip Salom, Joan Nicolau, Rafel Cerdó, Gabriel Floriana, Damià Verger i Miguel Muntaner. A més, el 15 de Març de 1831 es va completar el nombre d'acadèmics al ser triats Pere Josep Arabí, Joan Trias, Miquel Oleo i Mateu Castellà. El 22 del mateix mes es va procedir al nomenament dels altres directius: Francesc Oleo, Vicepresident; Miquel Muntaner, Secretari de Govern; Miquel Oleo, Secretari de correspondències estrangeres, i Gabriel Floriana, Bibliotecari Arxiver. El doctor Mateu Castellà quedà encarregat de fer les gestions perquè l'Acadèmia pogués instal·lar-se a l'edifici de l'extingida Universitat. En el primer discurs, que es va pronunciar el 15 d'Abril de 1831, el citat Dr. Miquel Noguera va manifestar les seves esperances que la nova institució servís per a "propagar" els remeis que anassin descobrint-se. Tres anys després Floriana insistia en que l'Acadèmia hauria de recollir les doctrines i observacions dels diferents mètodes curatius, comparar-los entre si i, a través de discussions ben ordenades, franques i sense esperit de partit, analitzar-les i resoldre-les. L'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca es va transformar en l'únic lloc que donava recer a les discussions sobre assumptes mèdics i, per tant, en la porta d'entrada de les novetats que apareixien en aquell segle tan innovador que va ser el XIX. Qui repassi els discursos que en ella es van pronunciar vorà desfilar les tres mentalitats (anatomopatològica, fisiopatològica i etiològica) que van dominar successivament el pensament mèdic al llarg d'aquesta centúria. Els arguments que en aquests discursos s'argüien van passar de ser molt teòrics a estar basats en proves objectives. Dit en altres paraules, al final del segle XIX el positivisme ja regnava en la mentalitat de la majoria dels seus membres. Va ser fonamental per a l'activitat científica que l'Acadèmia el 1882 promogués la formació del Col·legi Mèdico-Farmacèutic, en les tasques del qual també van participar farmacèutics i veterinaris. Aquest Col·legi va ser el creador de la Revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària (1885-1912), que ha estat sens dubte la publicació de més alt nivell de les editades a Mallorca i una de les millors de l'Espanya del seu temps. Sota els auspicis de la Reial Acadèmia i del Col·legi es van crear l'Institut Balear de Vacunació Directa, el Laboratori Químic Biològic i l'Institut Balear d'Antropologia. Paral·lelament al Col·legi Mèdico-Farmacèutic, que era d'inscripció voluntària, l'Acadèmia, amb membres triats per coaptació, va seguir desenvolupant un decisiu paper pel que fa a la modernització i entrada de noves idees mèdiques a Mallorca. Aquesta funció, la Reial Acadèmia l'ha continuat desenvolupant, amb major o menor eficàcia, fins als nostres dies. Els acadèmics José Mª Rodríguez Tejerina, Josep Tomàs Monserrat, Macià Tomàs Salvà i Joana Mª Sureda Trujillo, han estudiat la història d'aquesta venerable Institució i el seu paper decisiu en la introducció dels coneixements mèdics d'avantguarda en les nostres illes. Fins a la data, la Reial Acadèmia l'han constituït 113 membres numeraris i ha estat dirigida per 31 acadèmics. Des del 22 de desembre de 1994 forma part, com a Acadèmia Associada, de l'Instituto de España. Només tenen aquesta consideració "les de major antiguitat, major prestigi i activitats més permanents en pro dels fins acadèmiques" (article 4º de l'Instituto e España). El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant el Decret nº 64, del 13 de maig de 1994, va assumir les competències en matèria d'acadèmies que van tenir la seva seu en el territori de les Illes Balears i es van assignar a la Conselleria d'Educació i Cultura. Malgrat aquesta dependència administrativa, els successius titulars de la Conselleria de Salut i Consum han estat els que han jugat un paper decisiu en el sosteniment de la institució científica més antiga de la nostra Comunitat. Gràcies al seu suport, la Real Acadèmia de Medicina disposa d'una seu estable, gaudeix d'un saló d'actes envejable i edita la revista Medicina Balear. El 1999, per a adaptar-se a l'esperit de l'Estatut d'Autonomia, va passar a denominar-se Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Els seus nous estatuts, aprovats en Sessió Extraordinària del 19 de juny de 2001, van ser publicats en el BOIB nº125 de 18 d'octubre de 2001.

Contexto geográfico y cultural

Illes Balears

Mandatos/Fuentes de autoridad

Estatuts de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, aprovats en Sessió Extraordinària del 19 de juny de 2001, van ser publicats en el BOIB nº125 de 18 d'octubre de 2001.
http://boib.caib.es/pdf/2001125/mp15602.pdf

Estructura administrativa

Administración de registros y políticas de recolección

Edificios

Fondos

Instrumentos de descripción, guías y publicaciones

Área de acceso

Horario de apertura

Visites concertades

Condiciones de acceso y requisitos

Petició de consulta de l'arxiu mitjançant el formulari adjunt.

Accesibilidad

Área de servicios

Servicios para la investigación

Servicios de reproducción

Áreas públicas

Área de control

Identificador de la descripción

Identificador de la institución

Reglas y/o convenciones usadas

Estado de elaboración

Nivel de detalle

Fechas de creación, revisión o eliminación

Idioma(s)

Escritura(s)

Fuentes

Notas de mantención