Showing 3065 results

Authority record

Mulet Gomila, Antoni

  • Person
  • Palma, 1887-1966

"Folklorista.

Es dedicà a l’estudi dels balls mallorquins i a la recol·lecció d’indumentària tradicional, de ceràmica i d’objectes casolans, que reuní en una casa museu a Gènova (Mallorca) i que actualment es conserven al museu de Lluc. Entre altres treballs escriví El traje en Mallorca (1955) i El baile popular en Mallorca (1956). Fou també eficaç impulsor i president del Foment del Turisme de Mallorca, i col·laborà en diverses guies turístiques i en altres activitats de promoció en aquest camp."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-mulet-i-gomila

Rocha, Alfredo

  • Person
  • Manila, 1900 - Barcelona, 1987

"Médico, internista.

Hijo de médico y farmacéutico. Inició sus estudios primarios en Ilo-Ilo, pasando luego a Pau (Francia), y obtuvo el bachillerato en Barcelona. Licenciado en Barcelona, se doctoró con la tesis Divertículos del duodeno (1930). Amplió estudios en Francia, Gran Bretaña y Suiza. Profesor ayudante (1922), y profesor auxiliar en la Universidad Autónoma de Barcelona (1934-1936), fue director durante veinticinco años del Servicio de Gastroenterología del Hospital de la Cruz Roja, así como durante ocho años del Servicio de Medicina Interna de la Maternidad provincial. En 1953 sucedió a su maestro Francisco Esquerdo Redoreda como director del Servicio de Medicina Interna del Hospital de la Santa Cruz y de San Pablo. Académico numerario de la Real Academia de Medicina de Cataluña, donde ingresó en 1944 con el discurso Conceptos actuales sobre la dietética de los nefrópatas. En la misma entidad pronunció el discurso inaugural de curso La alimentación del anciano (1960). En 1967 presidió la Sociedad Española de Patología Digestiva. Fue también un gran virtuoso del violoncelo, y fue vicepresidente de la Asociación de Cultura Musical de Barcelona. Autor de más de un centenar de artículos sobre la especialidad digestiva, organizó y dirigió una veintena de cursos y asistió a numerosos congresos nacionales e internacionales."

Font: https://dbe.rah.es/biografias/42477/alfredo-rocha-carlotta

Rosselló Verger, Vicenç

  • Person
  • Palma, 1931

"Cursà la carrera de filosofia i lletres a València entre els anys 1954 i 1959. Aviat s’especialitzà en geografia i restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia. Més tard, l’any 1967, esdevingué catedràtic de la universitat de Múrcia, i el 1969 de la de València. La seva obra és variada en camps, però sobretot ha tractat els temes mallorquins i valencians, en la seva especialitat, que és la geografia física. Destaquen: Mallorca, el sur y el sureste (1964), El litoral valencià (1969, tesi doctoral), que estudia des de la geomorfologia al turisme i a l’origen dels nuclis de poblament del sector costaner, Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), Geografía general de España (1978), Cincuanta-cinc ciutats valencianes (1984), Geografía humana del País Valenciano (1990), Portolans procedents de col·leccions espanyoles. Segles xv-xvii (1995), L’Albufera de València (1995), Geografia del País Valencià(1995), La cartografia catalana (2000), Diccionari de geografia física (2003), Les illes, redescobertes (2006), etc. Els seus articles han estat una aportació important a la toponímia (Toponímia, geografia i cartografia, 2004). Ha estat un dels principals impulsors dels estudis de toponímia al País Valencià, per la qual cosa se li ha dedicat una miscel·lània sobre estudis de toponímia valenciana."

Font: https://www.onomastica.cat/onomastica/estudiosos-onomastica/vicenc-rossello-verger/

Rubio, José Antonio

  • Person
  • Zamora, 1903 - Valladolid, 1995

"Va ser un estudiós i acadèmic de la historiador del dret espanyol. Formà part del consell de direcció del diari El Norte de Castilla. Es va formar inicialment com a historiador al costat dels mestres alemanys dels primers decennis del segle xx. Va ser triat el 7 de desembre de 1984 membre de la Reial Acadèmia de la Història. Va prendre possessió el 26 d'abril de 1987.

l pare de José era propietari d'una fàbrica de farines situada en la ribera del Duero. En Madrid estudia dret i conviu a l'espai cultural de la Residència d'Estudiants. Lloc en el qual coneix Federico García Lorca. Millorant els seus coneixements d'alemany es trasllada a Munich on realitza estudis d'Economia i Dret històric. El 1926 realitza el doctorat a la Universitat de Friburg de Brisgòvia. en arribar a Espanya s'incorpora al Centre d'Estudis Històrics que presideix Menéndez Pidal.

Separat de la càtedra per ordre de la Presidència de la Junta Tècnica de l'Estat el 24 de setembre de 1937. Reintegrat al servei "mitjançant depuració" per Ordre Ministerial el 20 de gener de 1944. Anys després obté per oposició la Càtedra d'història del dret en la Universitat de La Laguna i el 1931 es trasllada a la Universitat de Sevilla. Els afanys per investigar la Teoria Econòmica el porten a viure a la Universitat de Colúmbia, abandonant els corrents historicistes alemanys. Retorna a Espanya i treballa a la Universitat de Valladolid. Ingressa el 1984 a la Reial Acadèmia de la Història amb discurs titulat "Una Crisis en la Ciencia Histórica". Durant 14 anys fou degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Valladolid. El 1984 va ingressar a la Reial Acadèmia de la Història."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Rubio_Sacrist%C3%A1n

Salinas, Pedro

  • Person
  • Madrid, 1891 - Boston, 1951

"Escritor, filólogo, y profesor, como poeta forma parte de la Generación del 27.

Matriculado en Derecho, no concluye estos estudios, y dos años después inicia la carrera de Filosofía y Letras en la Universidad Central de Madrid, doctorándose en 1917 con una tesis sobre ilustraciones del «Quijote».

Con 20 años, interesado en la poesía, busca una libertad formal en el ritmo y rima que le haría destacar entre sus contemporáneos, publicando en la revista «Prometeo» sus primeros versos. En 1913, recién licenciado, es nombrado secretario de la Sección de Literatura del Ateneo de Madrid, y trabaja como lector de español en la Sorbona de París, hasta 1917, que vuelve a España tras ganar la cátedra de Literatura española en la Universidad de Sevilla. Estos años en París, recién casado con Margarita Bonmatí, le permitieron traducir los primeros volúmenes de «En busca del tiempo perdido» de Marcel Proust.

Vive en Sevilla hasta 1929, donde conoció a otro gran poeta de la Generación del 27, Luis Cernuda, y durante el curso académico 1922-1923, realizará un lectorado de español en Cambridge.

Publica su primer libro de poemas «Presagios» en 1924, y ya trasladado en Madrid, a finales de los años 20, trabaja en el Centro de Estudios Históricos junto a Ramón Menéndez Pidal. Desde 1933 fue director de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo en Santander.

Durante la guerra civil española, es invitado por el Wellesley College (Boston), donde dio clases hasta 1939, para luego pasar a la John Hopkins University de Baltimore. Consiguió reunir a su familia que vivía en el exilio entre Argel y Francia y ya instalados en EE.UU., sigue con sus clases en Baltimore, excepto un periodo de 3 años, 1943 a 1946, dando clases en la Universidad de Río Piedras, de Puerto Rico, lugar donde está enterrado tras morir en Baltimore en 1951. Jaime Salinas Bonmatí, narra estas vivencias en su autobiografía «Travesías» que es un fiel reflejo de la vida del poeta en el exilio americano.

La obra de Pedro Salinas destaca, en general, por ser un intento de defender ls valores ideológicos más altos y desinteresados de la cultura europea anterior a la Segunda Guerra Mundial. Su honda humanidad nos lo presenta preocupado por descubrir en el lado oscuro de las cosas, aquello que las explica y nos ayuda, de paso, a encontrar nuestro propio camino.

Su obra poética está dividida tres etapas: inicial o de poesía pura, de plenitud o amorosa y del exilio:

Primera etapa: «Presagios» (1924), «Seguro azar» (1928) y «Fábula y signo» (1931) con influencias del nicaragüense Rubén Darío, los españoles Miguel Unamuno y Juan Ramón Jiménez entre otros y los movimientos vanguardistas de la época.

Segunda etapa: «La voz a ti debida» (1933), «Razón de amor» (1936), y «Largo lamento» (1939)

Tercera etapa: «El contemplado (1946)», «Todo más claro y otros poemas» (1949), y «Confianza», título póstumo y sugerido por su amigo Jorge Guillén de sus poemas recogidos durante 1942-1944 y 1955.

En prosa destacan los cuentos recogidos en «Víspera del gozo» (1926), la novela «La bomba increíble» (1950) y ensayos como «Literatura española. Siglo XX» (1941), «Jorge Manrique o tradición y originalidad» (1947) y «La poesía de Rubén Darío» (1948).

Su obra dramática está influenciada por el teatro de vanguardia en títulos como: «La estratoesfera», «La fuente del arcángel», y «Los santos». También destacan las obras breves: «La isla del tesoro», «El chantajista», «El parecido» y «La bella durmiente», «Sobre seguro» y «Caín o una gloria científica», y obras más extensas: «Judit y el tirano», y «El director».

Pedro Salinas también destaca como editor literario y por editar una versificación moderna del Poema del Cid. Su obra ha sido traducida a italiano, inglés, alemán, coreano, croata y francés. La Residencia de Estudiantes guarda una copia microfilmada del archivo de Pedro Salinas, aunque la mayoría de archivo personal se encuentra en la Houghton Library en Harvard, la Universidad de Johns Hopkins en Baltimore y la Sala Zenobia de la Universidad de Puerto Rico."

Font: https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/salinas_pedro.htm

Thomàs, Joan Maria

  • Person
  • Palma, 1896-1966

"Joan Maria Thomàs i Sabater va ser compositor i organista mallorquí. Va estudiar a Barcelona amb Domènec Mas i Serracant i Eusebi Daniel, a París amb Jean Huré, el gran musicògraf i organista de Sant Agustí de la capital francesa. El 1914, als dinou anys, fou nomenat organista suplent de la catedral de Palma. Acabats els estudis musicals, que simultaniejà amb els de la carrera eclesiàstica, començà la publicació d'obres per a orgue a Música Sacro-Hispana, essent presentat amb tons elogiosos pel mestre Eduard Torres. Després es dedicà a treballs de crítica i musicologia, col·laborant en diverses revistes d'Anglaterra, Alemanya, França i els Estats Units.

El 1926 fou nomenat representant del Musical Digest. El mateix any va crear l'Associació Bach per la música antiga i contemporània, amb la finalitat de divulgar tota mena de música, especialment la contemporània. També va ser l'impulsor d'uns festivals dedicats a Chopin que, entre el 1930 i el 1936, van portar a Mallorca algunes de les personalitats musicals més rellevants del moment. L'any 1931 va fundar la Capella Clàssica, amb què va donar concerts per tota la península Ibèrica i per a la qual Falla, amic seu, va escriure la Balada de Mallorca.

Com a organista, Joan Maria Thomàs donà nombrosos concerts a partir del 1926, en què inaugurà el gran orgue reformat de la catedral de Ciutat de Palma, donant de bon principi concerts en l'illa de les grans obres orgàniques de Johann Sebastian Bach, César Franck, Mendelssohn, etc. També va actuar a Barcelona, París, Donòstia i València. Com a musicògraf i conferenciant es donà a conèixer a Barcelona, on el 1929 prengué part, en unió de la pianista Blanca Selva, en el memorable cicle commemoratiu del centenari del Romanticisme.

Posteriorment presentà al Congrés Internacional de Musicologia, celebrat el 1936 a Barcelona, una comunicació amb aportacions inèdites a la història de l'organologia espanyola en el segle xviii. El 1934 fou nomenat professor d'estètica i història de la música del Conservatori i membre de l'Acadèmia provincial de Belles Arts de Ciutat de Palma. Tres anys abans Joan Maria Thomàs havia fundat l'obra a la qual va dedicar la major part de les seves múltiples activitats: la Capella Clàssica de Mallorca, entitat coral que, sota la seva direcció, assolí un gran prestigi artístic des del seu primer concert celebrat en el segon Festival Internacional de Valldemossa alternant amb el pianista Arthur Rubinstein. Més tard, i en un altre festival fou acompanyada la Capella per un altre gran pianista, Alfred Cortot.

Entre els mestres que accidentalment varen anar alternant amb Joan Maria Thomàs en la direcció del seu cor figuren Enrique Fernández Arbós i Manuel de Falla, qui, després d'haver dirigit la Capella en una magnífica versió seva de l'Ave Maria de Victoria, acceptà el títol de director honorari d'aquesta formació, a la qual dedicà la seva Balada de Mallorca, versió coral inèdita d'un fragment de Chopin elaborat pel compositor espanyol.

De manera intersticial en la seva dedicació a tasques de director, professor i musicògraf, va exercir la composició. La seva producció comprèn més d'un centenar d'obres, la majoria obres corals, però també obres per a piano, orgue, guitarra i per a cant i piano."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maria_Thom%C3%A0s_i_Sabater

Cirera Prim, Jaume

  • Person
  • Vic, 1907 - Palma, 1989

"Jaume Cirera Prim (Vic, 1907 - Palma, 1989) va ser un químic, genealogista i bibliòfil d'origen català instal·lat a Mallorca.

Titulat a l'Escola Tècnica de Terrassa (1930) i diplomat en genealogia i heràldica pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (1968), residí a Mallorca des del 1931, quan la seva família passà a tenir, per ascendència paterna, la representació de les cases i llinatges dels Mas del Pla del Rei, Roig de Lluís, Serra-Poquet i Serra-Goiet. El juny de 1936 signà la Resposta als Catalans. Va ser membre de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana i tresorer de l'Estudi General Lul·lià. Va ser membre fundador de la Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca (1955) i de l'Acadèmia Mallorquina d'estudis Genealògics, entitat que presidí (1986-89). Formà un arxiu i biblioteca molt complet en l'àmbit genealògic. Col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana."

Ajudà a l'organització de la Biblioteca Bartomeu March

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Cirera_Prim

Serra, Eva

  • Person
  • Barcelona, 1942-2018

"Historiadora i activista política.

Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig. Llicenciada per la Universitat de Barcelona (1967), es doctorà l’any 1978 amb la tesi La societat rural catalana del segle XVII: Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729, estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat 1590-1729. Col·laborà al volum Estructura social i econòmica del camp català (1983), que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977; i a La revolució catalana de 1640 (1991). A banda dels estudis sobre el camp català, la seva aportació se centrà en l’estudi de les institucions catalanes i la seva relació amb la monarquia hispànica. Feu el pròleg al volum II de Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994), fou responsable de l’edició i l’estudi introductori del llibre Secrets públics de Gaspar Sala i altres escrits (1995) i dirigí, amb Xavier Torres, Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII de la Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (1997). Publicà també el volum de divulgació La Guerra dels Segadors (1966). Després de treballar per a diverses editorials (Salvat, Edicions 62, Enciclopèdia Catalana), el 1970 inicià la trajectòria acadèmica a la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 1975 que passà a la Universitat de Barcelona. Entre el 1991 i el 1997 impartí cursos a la Universitat Pompeu Fabra, i després tornà a la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2002 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Pòstumament fou editat el volum La formació de la Catalunya moderna (1640-1714) (2018), recull d’articles sobre la Catalunya anterior als decrets de Nova Planta, que el 2019 rebé el premi Ferran Soldevila del Congrés de Cultura Catalana. També pòstumament, rebé el premi In Memoriam de la Comissió de la Dignitat (2020).

Vinculada sempre a l’independentisme d’esquerres, milità des dels anys seixanta al Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1968 per incorporar-se al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), on el 1974 participà en l’escissió del PSAN-P, des del 1978 Independentistes dels Països Catalans (IPC). Per la seva militància independentista fou acusada de col·laborar amb ETA-PM i detinguda el febrer del 1977 i el juliol del 1980 amb la seva germana Blanca i altres militants independentistes, interrogada per la policia i alliberada sense càrrecs. Membre i impulsora activa dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), que defensaven l’alliberament dels presos polítics, el desembre del 1981 tornà a ser detinguda amb la seva germana Blanca, Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusada de pertànyer a Terra Lliure, però de nou fou absolta. El 8 de juny de 1991, juntament amb Lluís Maria Xirinacs i Carles Benítez (exmembre de Terra Lliure), promogué l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació (AUA), que el 1993 s’integraria a l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), embrió de la CUP."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/eva-serra-i-puig

Gayà, Jordi

  • Person
  • Sant Joan, 1948

"Medievalista i sacerdot.

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya), on s’interessà pel lul·lisme (fou col·laborador del Raimundus Lullus Institut) i es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979). Ha editat l'Ars Notatoria i l'Astronomia de Ramon Llull. Secretari d'Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca."

Font: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jordi-gaya-i-estelrich

Sbert Massanet, Joan

  • Person
  • Palma, 1912-1978

"Joan Sbert Massanet fou un professor d'història i arxiver mallorquí.

Fill de Marià Sbert Canals, contralmirall de l'armada, i d'Amàlia Massanet Verd, filla de Joan Massanet Ochando, senador i diputat conservador i germana d'Antoni Maria Massanet Verd, bisbe de Sogorb des de 1907. Germà d'Antoni Maria Sbert. Va estudiar el batxillerat a l'Institut Balear. Es llicencià en història per la Universitat de Saragossa (1933). El juny de 1936 va signar la Resposta als Catalans. Professor ajudant a l'Institut d'Inca. Va ser depurat i traslladat. El BOE del 16 de setembre de 1937 du la relació de suspesos d'ocupació i sou, entre els quals hi ha el professor Sbert, per tres mesos, entre altres coses per haver signat la resposta als catalans. Va ser nomenat arxiver de l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca el 14 d'abril de 1944. Organitzador amb Francesc de B. Moll de cursos de llengua catalana a la clandestinitat. Els cursos se celebraren al seu domicili, a l'entorn de 1948 i anys següents. Tot i que les autoritats franquistes havien requisat la gramàtica de Moll, no les havien aconseguit eliminar totes, i així el filòleg en podia proporcionar als estudiants clandestins. El 1963 Sbert va prendre part en el I Congrés d'Arxivers celebrat a Sevilla, a conseqüència del qual presentà una memòria a l'Ajuntament sobre organització dels serveis arxivístics i les seves possibles millores. El mateix any va ser elegit vocal de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1970 va passar a ocupar el càrrec de bibliotecari per defunció de Joan Muntaner."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sbert_Massanet

Simó i Roca, Guillem

  • Person
  • Palma, 1945-2004

Guillem Simó i Roca va ser un escriptor, investigador, pintor i compositor mallorquí. Es va llicenciar en Filològica Romànica, especialitzant-se en llengua catalana, per la Universitat de Barcelona el 1973 i professionalment es dedicà a la docència en l'educació secundària.

Com a investigador va tocar diverses branques, com el projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes de 1931, la prosa escrita en català a Mallorca als segles XVI, XVII i XVIII o la lingüística. Ple que fa a la producció literària, després de la seva mort fores pulicats els dietaris titulats "En aquesta part del món", que causaren un gran impacte en el món literari, i el poemari "19 poemes amb música (1973-2000)", però una bona part en resta inèdita.

Obres publicades

Estudis d'història:

  • Notes per a una història del projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes de 1931. «Randa», núm. 3, 1976
  • El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República. Eivissa: Can Sifre, 1991

Estudis d'història literària:

  • Les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda. «Randa», núm. 7, 1978
  • Pronòstics mallorquins del XVIII. «Randa», núm. 8 i 9, 1979
  • Prosa costumista balear. Palma: Conselleria d'Educació i Cultura Illes Balears/Institut d'Estudis Baleàrics, 1982
  • Els inicis literaris de Pere A. Penya. «Randa»,núm. 36, 1995.[3]

Estudis de lingüística:

  • Ús de l'article definit a la llengua literària de Mallorca

Poesia:

  • 19 poemes amb música (1973-2000). Palma: El Tall, 2004

Textos autobiogràfics:

  • En aquesta part del món. Dietaris (1974-2003). Pollença: El Gall, 2005.
  • En aquesta part del món. Dietaris (1974-2004). Barcelona: Acontravent, 2016.- (Obra Completa - Volum I). Versió ampliada i definitiva a cura de Carme Vidal i D. Sam Abrams..

Textos inèdits:

  • Tardor al Nord d'Àfrica (recull de poemes).
  • L'ànima de la vitrina (relats breus).

Riera Moragues, Gaspar

  • Person
  • 1922-1993

Gaspar Riera i Moragues (Estellencs, Mallorca, 9 de maig de 1922 - Palma, 10 de juny de 1993) fou un pintor mallorquí. La seva obra pictòrica es va caracteritzar per la simplificació, l'equilibri i el silenci del paisatge.[1]
Biografia
Fill de carboners, va néixer a Estellencs, poble que va abandonar per formar part dels Blauets de Lluc i posteriorment es va establir a Palma als vint anys. Va treballar a un hotel a Cala Major durant deu anys, més endavant va fer feina a la redacció del diari Ultima Hora com a corrector i a la Llibreria Tous com a comptable. Mentrestant es dedicava a pintar, escriure i dibuixar de manera autodidacta.
Obra
En total, la seva creació pictòrica consta d'uns 1200 olis, desenes de aquarel·les, guixos, pastels i ceres, monotips, algunes peces de ceràmica, quaderns de dibuixos i un nombre important d'arxivadors i carpetes, actualment en procés de catalogació i inventari.
D’altra banda, l’obra literària esta formada per unes memòries manuscrites, més de 300 poemes, llibres manuscrits de poesia i dues monografies, una d'elles dedicada a Estellencs. Finalment, l'obra fotogràfica consta de més de 8000 fotografies en blanc i negre, fetes al llarg dels anys de les seves caminades per Mallorca, també en procés de catalogació.[2] https://campsite.bio/gasparriera

De Villalonga Zaydín, Aina

  • Person
  • Palma, 1883-1961

Aina Villalonga i Zaydín (Palma, 1883 - Palma, 1961) va ser una autora teatral mallorquina. Era filla del tinent coronel d'Infanteria Joan Villalonga i de Josefina Zaydín.

Inicià la seva activitat artística de forma molt precoç escrivint literatura des dels dotze anys i debutant com a cantant als setze (l'activitat com a cantant fou molt passatgera). Segurament, l'inici de l'interès pel món literari tingué relació amb dos parents seus dedicats, també, a les lletres (la poetessa Margalida Caimari, germana de la seva àvia, i un oncle matern). Fou deixebla dels més reconeguts escriptors de l'època. Assistí a les reunions literàries que organitzava Pons i Gallarza (en les quals s'asseia devora Josep M. Quadrado) i tingué, després, a Tomàs Fortesa com a mestre. Fou al seu costat que es consagrà com a autora teatral. Traduí textos des de l'italià i escriví en català i en castellà i, tot i que és recordada, principalment, per la seva dedicació al teatre, també escriví novel·les i poesia i feu col·laboracions a El Correo de Mallorca i La Almudaina amb articles sobre la iconografia dels santcrists de Mallorca. L'inici de la seva producció teatral foren les obres dramàtiques que estrenà la companyia Catina-Estelrich, companyia que destacà per ser l'exponent més clar d'un moviment d'acció catòlica que comptava amb alguns teatres i autors ideològicament romàntics conservadors, la majoria dels quals eren partidaris del carlisme. L'any 1932 s'ocupà del secretariat de l'Agrupació de Dames Tradicionalistes Las Margaritas, organització femenina dels carlins.

Durant la seva intensa activitat com a autora teatral escriví una cinquantena d'obres, de les quals una vintena foren estrenades. El seu llegat literari mostra un silenci provocat per la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Els anys cinquanta marcaren la fi del seu auge i caigué en l'oblit teatral.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aina_Villalonga_Zaydin

Results 1 to 100 of 3065